El paper és un suport que caracteritza l’obra d’Elena del Rivero, com aquest conjunt de dibuixos posa de manifest. L’artista sembla portar al límit la resistència del paper aplicant-hi diverses tècniques: el retall, el collage, la superposició de paraules o de lletres i altres recursos experimentals. Un dels aspectes que més identifiquen les seves propostes és el format epistolar, que utilitza obsessivament i en llargues sèries de dibuixos i de cartes amb les quals explora els límits de la comunicació personal i alhora universal. En les seves sèries destaquen la idea acumulativa i de repetició, i la multiplicitat d’elements. A través de formes intricades i enredades, l’alfabet escrit per l’artista constata allò que cap alfabet no ha pogut reparar: la impossibilitat de la comunicació. Des que, l’any 1991, va començar la sèrie Letters to the Mother, evocant clarament la coneguda Carta al pare de Franz Kafka (escrita el 1919 i publicada pòstumament el 1952), ha escrit més de 1.200 cartes. Un conjunt especialment significatiu, tenint en compte el seu volum i que s’adrecen a la figura de la mare, paradigma del vincle humà i del lligam amb l’altre. En aquest ingent conjunt epistolar, Sin título. Junio-Julio. L'amour Propre. Bellagio (2005) gira al voltant del temps. Les marques repetitives simbolitzen els segons per hora, a més d’evocar la duresa del treball manual realitzat al llarg de la història per les dones, un eix temàtic per on transiten sovint les propostes de l’artista.