Comunidade [e o outro processo] forma part d’una trilogia fílmica signada pels artistes brasilers Cinthia Marcelle i Tiago Mata Machado. Juntament amb les altres dues peces –O século (El segle, 2011) i Rua de Mâo Única (Carrer de direcció única, 2013), aquesta última presentada al pavelló del Brasil de la 57a Biennal de Venècia l’any 2017–, aborden d’una manera metafòrica, poètica i crítica les vides humanes a les grans metròpolis.

La primera i la segona peça de la trilogia s’apropaven a un mateix esdeveniment –una protesta al carrer– de manera visualment contraposada: mentre que O século registrava un crescendo de detritus al carrer –runa, pedres, papereres, roba, pneumàtics...– que omplien el camp de visió de l’espectador, a Rua de Mâo Única eren els manifestants els qui llençaven objectes més enllà de la càmera. Comunidade [e o outro processo], al seu torn, presenta dues versions d’un col·lectiu d’individus desplaçant-se de manera grupal. Una versió correspon a l’enregistrament de persones reals i l’altra és un dibuix animat de línies geomètriques. Els moviments en filera o concentrant-se o disgregant-se d’una cinquantena de persones filmades en picat, un punt de vista recurrent en els vídeos de Cinthia Marcelle, són replicats per línies i altres composicions geomètriques. Pel·lícula i esbós, figuració i abstracció, les dues versions dialoguen creant paral·lelismes formals de gran impacte visual. Entre una presa i una altra s'insereix una pantalla negra i un so de tambor que s'intensifica segons el grau d'agitació o dissipació de les figures.

Cinthia Marcelle acostuma a treballar amb grups humans, convidant-los a transitar per espais comuns en intervencions urbanes subtilment coreografiades que ella enregistra. Documenta així confrontacions i genera escenificacions col·lectives a cavall entre l’espontaneïtat i la ficcionalitat, però sempre referides –a vegades de manera més metafòrica i d’altres més literal– al fràgil equilibri que sustenta la vida humana. En aquesta línia de treball, Comunidade [e o outro processo] proposa una especulació sobre l’ordre i el caos, la contenció i la dispersió, la submissió i la rebel·lió, aquí i allà. Resultat d’un contracte social fracturat, Marcelle i Mata Machado mostren una comunitat estable en la seva inestabilitat i sempre a punt de trencar-se. Tot i aquest equilibri delicat, en la presentació del seu treball a la Biennal de Venècia l’any 2017, Marcelle afirmava: «Crec en l’energia col·lectiva.»