Malestar i malaltia a la societat de la informació és el tema que aborda María Ruido en aquest assaig visual. Partint d’un episodi autobiogràfic que la va portar a consumir antidepressius durant un temps (com explica l’artista, «un episodi de fallida»), elabora un documental que reforça la tesi que, també en salut mental, tot allò que és privat també és públic. Si bé, com altres persones que són usuàries d’un dels fàrmacs més receptats al planeta i, en especial, als països del mal anomenat primer món, va viure el seu malestar i la seva tristesa com una experiència de vida exclusivament personal, la lectura posterior de l’assaig Capitalist Realism: Is There No Alternative?, del professor de crítica cultural Mark Fisher, li va fer entendre que allò que és una vivència personal és efecte o resultat d’un sistema de gestió de la vida imposat pel règim capitalista.

Les lectures dels filòsofs Santiago López Petit i Franco Berardi «Bifo», així com del psiquiatre Guillermo Rendueles, van aportar un marc teòric a partir del qual va construir Estado de malestar. Quan, en ciutats com Madrid o Barcelona, va conèixer el treball que duen a terme grups de treball mutu i de lluita contra la teràpia farmacològica com Flipas GAM o ActivaMent, encara va tenir més clar que calia denunciar com aquest estat de tristesa crònica i de malestar permanent està directament vinculat a la precarietat laboral, l’eterna incertesa, la societat digital i l’individualisme extrem al qual estem abocats a viure. Com explicava Ruido en la presentació de l’obra a Madrid el març del 2019: «Un treball sobre els malestars contemporanis i el patiment psíquic en temps del realisme capitalista».