Al principi de la seva carrera artística, Iveković figura com a protagonista de la seva obra, que té la intenció d’apropar-se a la situació de les dones del seu temps i societat. El treball d’aquesta primera època posa l’accent en el discurs sociopolític, la política de les imatges de dones, sobretot per mitjà de dues institucions especialistes en la política visual: la premsa i la televisió. Iveković analitza com els mitjans construeixen la identitat i pretén revelar com les rutines en la nostra vida diària estan afectades per la moda, la publicitat i la cultura dels famosos. A l’obra Double Life, integrada per 62 parells de fotografies, juxtaposa una imatge d’un anunci o de la indústria del glamur amb una foto personal i mostra similituds sorprenents entre les dues. La lectura que emergeix d’aquesta obra proporciona una qualitat al·legòrica tant a la imatge pública como a la privada. La foto personal sembla que s’adapti als codis socials i les convencions de la vida quotidiana que ens transmeten els mitjans.^[1] També ha utilitzat reportatges periodístics de successos o notícies sobre dones desaparegudes, como a l’obra The Black File. Aquesta obra, presentada com si fos un fitxer policial, confronta avisos sobre dones desaparegudes que inclouen foto, nom i descripció de la dona amb imatges eròtiques de nenes, on el peu de foto només mostra el nom i l’edat. La sèrie de fotografies titulada Paper Women consta de diverses imatges de revistes amb retrats de dones. Iveković hi intervé i les altera o espatlla d’alguna manera; les cares de les models, dones arquetípiques, apareixen esgarrapades, tallades o foradades. Aquesta agressió física crea una sensació d’inquietud en revela la naturalesa deshumanitzadora. A més d’explorar l’estructura i les implicacions dels mitjans, en moltes de les seves performances Iveković examina les estructures teatrals del món de l’art, anàlisi que desemboca en una crítica institucional. Més tard, als anys noranta, la seva obra tracta principalment del col·lapse dels règims socialistes i de les conseqüències de l’extensió il·limitada del capitalisme i l’economia de mercat sobre les condicions de vida dels ciutadans, particularment de les dones. En les dues últimes dècades, la seva obra es carrega de més sentit polític activista, tot i que ella mateixa es retira a un segon pla i apareix cada vegada menys a les seves performances i imatges. [1] Silvia Eiblmayr: Personal Cuts a «Sanja Iveković». Viena, Àustria: Galerie im Taxispalais, 2001.