En aquest vídeo –una de les seves obres més conegudes–, l’artista apareix davant d’una taula de cuina i ens mostra diversos estris per odre alfabètic, començant amb “apron” (davantal) i acabant amb “tenderizer” (maça). Rosler adopta el paper d’una “anti Julia Child”, la popular xef de la televisió americana de qui es diu que, als anys seixanta, va fer arribar la cuina francesa a les llars dels Estats Units. Com suggereix l’irònic títol de l’obra, i també l’agressivitat amb què l’artista demostra l’ús de cada objecte, el que era un vocabulari d’objectes domèstics es transforma en un lèxic de ràbia i frustració. En paraules de la mateixa Rosler: “Quan la dona parla, dóna nom a la seva pròpia opressió.”

Com en altres obres de l’artista , l’àmbit privat i alhora universal de la cuina és incorporat com un lloc privilegiat per deconstruir el paper tradicional adjudicat a les dones. Gairebé trenta anys després de realitzar Semiotics of the Kitchen, l’any 2003, Rosler va fer una convocatòria oberta a la Whitechapel Gallery de Londres per dur a terme una performance recuperant la seva acció culinària. Davant una cuina plena d’estris, vint-i-sis dones –incloent actrius, artistes, curadores i treballadores del museu– van participar en una acció col·lectiva: una a una, van anar interpretant lliurement el text original de l’obra de Rosler, en una peça editada posteriorment per l’artista amb el títol Semiotics of the Kitchen: An Audition.