El conjunt de l’obra artística de Jordi Colomer és un projecte inspirat conceptual i formalment en la relació de l’ésser humà amb el seu entorn. En aquest sentit, la mesura, la proporció, l’escala i l’harmonia del cos humà tenen un paper central en un treball que, precisament i fins ara, s’havia distingit per evitar qualsevol presència humana visible –real o reproduïda– en les escultures, instal•lacions o fotografies. Colomer sol recórrer a l’al•legoria per confrontar l’espectador no tant amb imatges com amb llocs.---El dispositiu discursiu opera amb un hermetisme que impedeix conèixer «tot» el sentit, que l’autor ha ocultat amb deliberació, utilitzant indistintament referències arquitectòniques, literàries, escultòriques o teatrals i coreogràfiques. Són els vestigis i els requisits d’unes activitats que desconeixem i que només s’apunten mitjançant la disposició d’uns elements habitualment comuns, com plats, catifes, taules, cadires, o bé arquitectònics, com pedestals, maquetes… Ordre i desordre o moviment i estabilitat són binomis que es descobreixen sovint en aquesta obra. José Lebrero Stals, 1998