Xavier Miserachs | MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona

artista

Xavier Miserachs

naixement

Barcelona, Espanya, 1937

defunció

Badalona (Catalunya), Espanya, 1998

última actualització

22-07-2024

Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998) és un dels fotògrafs de referència del país. El 1952 es va fer membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui va iniciar una amistat que va durar tota la vida. El 1954, a l’edat de disset anys, va guanyar el i Trofeu Luis Navarro, atorgat pel ii Saló Nacional de Fotografia Moderna de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquell mateix any va començar els estudis de medicina, que va abandonar a l’últim curs per dedicar-se plenament a la fotografia. El 1957 hi va haver la primera de les dues exposicions –ja clàssiques– que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramón Masats, a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu d’AFAL a Almeria i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs-Masats a la Sala Aixelà de Barcelona. Des de llavors, Miserachs va ser un dels artífexs de la renovació del gènere de fotografia documental que es va viure al país i que entroncava amb una tradició iniciada abans de la Guerra Civil. Alguns dels llibres fotogràfics de Miserachs han configurat durant dècades la imatge de Barcelona i la Costa Brava. Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967) són algunes de les obres fonamentals de l’avantguarda fotogràfica de l’època. Entre les principals influències destaquen l’obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats, en particular el primer, dedicat a Nova York i publicat el 1955. Així mateix, l’exposició The Family of Man (1955) va causar en Miserachs, igual que en els seus companys de generació, una profunda impressió que va ser determinant per articular una poètica neorealista que representava el pas de les classes populars cap al nou entorn urbà. Des de finals dels anys seixanta, Miserachs va anar ampliant la seva activitat com a fotògraf per incloure la publicitat, el reportatge i la fotografia editorial. A partir del 1966 va començar a viatjar pel món com a corresponsal per a les publicacions La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú i Triunfo. El 1969 va ser cofundador i primer professor de fotografia de l’escola Eina, i el 1970 la seva activitat es va estendre puntualment al cinema: va ser realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules underground, dirigides per Enrique Vila-Matas i Emma Cohen, i aquell mateix any va dirigir i va produir el curtmetratge Amén, historieta muda. En els últims anys de la seva vida, Miserachs es va interessar per l’escriptura amb la voluntat de deixar testimoni de la seva concepció de la fotografia amb llibres com Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) i Criterio fotográfico (Omega, 1998). Les seves fotografies formen part de les col·leccions més destacades de fotografia de l’època, com Fotocolectania i el MACBA.

                
                    mostrar-ne més                
                
                    mostrar-ne menys

els textos de la web MACBA parteixen d'una documentació prèvia. En cas que hi hagi algun error, agrairem que ens el comuniqueu.

documents

100 resultats

A.XMI. Arxiu Xavier Miserachs [Reportatge fotogràfic exposició]