Mirtha Dermisache va néixer el 1940 a Buenos Aires, on es va formar en arts visuals. L'any 1966 va publicar el seu primer llibre: cinc-centes pàgines elaborades com un exercici estrictament visual sense cap contingut semàntic. Va ser la primera obra d'escriptura asèmica. Des de llavors, la seva obra es va anar construint a partir del grafisme aleatori amb reminiscències del gargot. Amb els anys, Dermisache va adquirir una estètica pròpia molt identificativa organitzant els seus grafismes i escriptures indesxifrables en textos, cartes o llibres, un treball que va rebre els elogis de reconeguts teòrics del llenguatge com Roland Barthes.

Des de 2004, una part destacada de la seva producció ha estat publicada per la mateixa artista en col·laboració amb l'editor francès Florent Fajole. L'obra de Dermisache s'ha pogut veure a la Fondation nationale des arts graphiques et plastiques de París (1980), la Centrale Bibliotheek van de Rijksuniversiteit de Gant (1988), la Fundación San Telmo de Buenos Aires (1988), el Neues Museum Weserburg de Bremen (1994) o el Centro Cultural Recoleta de Buenos Aires (2001). La seva obra forma part de col·leccions com la del Museo de Arte Moderno de Buenos Aires, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Centre Georges Pompidou de París, la Bibliothèque Kandinsky de París, l'Stedelijk Museum d'Amsterdam i el MACBA de Barcelona, entre d'altres.