Nascuda a Cuzco l’any 1985, es va establir a Barcelona l’any 2007. El 2020 va tornar al Perú, arran de les amenaces i atacs xenòfobs rebuts a les xarxes. Les seves propostes abasten el mural, la instal·lació, l’acció i l’activisme social i polític. Daniela Ortiz proposa narracions visuals a l’entorn de conceptes com nacionalitat, classe social i gènere, per tal d’analitzar críticament el poder colonial del capitalisme i del patriarcat. Els seus projectes, sovint resultat d’una investigació prèvia, disseccionen el sistema de control migratori europeu i els mecanismes institucionals que exerceixen violència contra les poblacions migrants i racialitzades. Ortiz també s’ha centrat en l’explotació de les treballadores domèstiques per part de la classe alta peruana. Per allunyar-se de les estètiques conceptuals eurocèntriques, ha incorporat l’element manual amb treballs en ceràmica, dibuix i llibres per a nens. Entre les seves exposicions individuals, destaquen les presentades a la Fundació Suñol de Barcelona (2010), l’Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona (2011), Zona Maco Sur de Mèxic (2013), Van Abbemuseum d’Eindhoven (2016), Middlesbrough Institute of Modern Art a Gran Bretanya (2017), La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona (2019), Kölnischer Kunstverein de Colònia (2021) o Kunstenfestivaldesarts (KFDA) de Brussel·les (2022). La seva obra es troba en col·leccions com la Collection du Centre national des arts plastiques de França, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Museo MALI del Perú, FRAC Pays de la Loire de França i MACBA de Barcelona.