Akram Zaatari forma part de la generació d’artistes libanesos que, en les últimes dècades, han centrat la seva obra en els conflictes bèl·lics i la postguerra d’aquest país i de l’Orient Mitjà. Com a membre fundador de la Fundació Àrab de la Imatge o AIF, s’ha preocupat de conservar i difondre el patrimonio fotogràfic de l’Orient Mitjà. Entre els fotògrafs recuperats, hi ha l’obra d’Antranick Bakerdjian.

El maig de 1948, el fotògraf Antranick Bakerdjian va fotografiar la seva casa derruïda al barri armeni de Jerusalem. Des d’aquell moment, els seus negatius reflecteixen un gir: en lloc de retratar els amics durant sortides i cerimònies religioses, va passar a fotografiar la fortificació de la Catedral de Sant Jaume, a la Ciutat Vella de Jerusalem, on es varen refugiar moltes famílies armènies. A partir de llavors, Bakerdjian es va trobar enmig d’una guerra: era un fotògraf sense cambra fosca que canviava constantment de domicili. Examinant-ne l’arxiu de negatius, Akram Zaatari va decidir utilitzar com a testimoni d’aquesta guerra el cos material de la pel·lícula, centrant-se en l’erosió i en els diferents tipus de pel·lícula inscrits als marges dels negatius, com DuPont, Safety, Film Nitrate o Panchromatic. Amb aquest material fotogràfic, Zaatari presenta una història bèl·lica explicada a través del pas del temps i el deteriorament de l’emulsió fotogràfica.