Les avantguardes polítiques i estètiques articulen l’obra de Magdalena Jitrik. Com comenta la mateixa artista, «en totes les avantguardes hi ha un moment alliberador a partir del qual no es pot tornar enrere: la meva obra comença amb la descoberta de les avantguardes i de pintors oblidats com Juan Del Prete, Yente i Lidy Prati, que no tenien intenció de demostrar virtuosisme en la seva manera de pintar». A més del reconeixement d’aquests tres artistes argentins (Yente és un pseudònim d’Eugenia Crenovich i Lidy és el sobrenom d’Elena Prati) que van practicar una pintura geomètrica i abstracta, entre els referents creatius de Jitrik destaca l’abstracció del constructivisme rus.

Però les obres de Jitrik també tenen un sentit clarament polític. Libertos. Libres. Liberados, llegim en una de les seves peces. I també APPO (Asamblea de los pueblos de Oaxaca), i en una altra, Idea de sociedad sin patrones ni desocupados. Les referències històriques revolucionàries i polítiques acostumen a ser evidents en la seva producció.

En el cas de les obres del MACBA, dels anys 2005, 2010 i 2013, Jitrik parteix d’elements constructius i cossos geomètrics irregulars per construir arquitectures. A Templo, evoca una arquitectura religiosa semblant als temples de l’Amèrica precolombina, una civilització que l’artista ha posat en valor en diverses ocasions. A El fin, el principio, aquesta mateixa inscripció corona un edifici amb forma de torre que podria correspondre a una distopia o una ciutat del futur. I a Edifico Letra, en un recurs habitual de l’artista, Jitrik construeix un edifici amb unes lletres inscrites a la façana.