La vinculació de Jaume Xifra al món de l’objecte es remunta a les seves primeres obres. Però va ser a començament dels anys setanta quan, de retorn a París després d’una estada a Xile, va dur a terme diferents sèries de quadres-objecte alguns rituals, altres irreversibles o impossibles, i altres entesos com a “actes exorcistes”. Morceau d'art es troba entre aquests últims.

Morceau d’art o Tros d’art emmarca l’acció de penjar un quadre. En la superfície d’una tela emmarcada, un tros de totxo penja d’un cordill fixat en un clau. Enllaçant amb l’arte povera i l’art sense firma, Xifra adjudica l’estatus d’obra d’art a aquest material de desfet. Més que el resultat estètic, Xifra centra l’interès dels seus quadres-objecte en una reflexió sobre le regardeur o aquell qui mira el quadre i sobre valors com obra d’art, posteritat i altres vinculats a la pràctica artística. Suposen la radicalització d’un artista que equilibra humor, joc, poesia, crítica i paròdia. Anys més tard, al 1992, Jaume Xifra valorava aquestes obres com “una forma de radicalitzar la meva posició. Una manera, també, d’implicar l’espectador”. Una de les seves altres pintures-objectes mostra una maleta oberta i buida que porta per títol Le vide de Klein o El buit de Klein. Fa referència a Yves Klein, artista francès que proposava que les seves obres es representessin per la petjada que havien deixat: la imatge de la seva absència. Com Klein, Jaume Xifra entén la pràctica artística com un exorcisme.