Extremadament metòdic i pulcre en la seva tasca, la seva obra constitueix un encavalcament continuat de relectures sobre el fet pictòric, amb tota la seva càrrega iconogràfica i convencional, de vegades des d’una perspectiva irònica, crítica o de constatació, deixant sempre algun punt sense resposta per posar a prova l’agudesa de l’espectador. […]Tot l’esforç de Cerdà s’encamina a elevar a la categoria de signe allò que és real. … A la major part d’aquestes ´suites» és una constant la presència del quadre dins el quadre, produint a vegades un efecte de redundància, com en el cas dels afusellaments del 2 de maig o la Maja desnuda de Goya, mentre que en d’altres destaca més la situació de «fora de context» i contraposició de realitats, com la urbana i la rural en el cas de l’Angelus de Millet. Pilar Parcerisas, 1986