William Kentridge, descendent de lituans i alemanys jueus, va néixer el 1955 a Johannesburg, ciutat on viu i treballa. Creador polifacètic, combina crítica política i llenguatge poètic. Ha alternat la pràctica del dibuix i del gravat amb incursions en el món del cinema i del teatre, on ha treballat com a actor, guionista i director. La seva obra té present el context sud-africà de l'apartheid, i de fet ell mateix ha reconegut ser sempre un artista compromès des d'un punt de vista social i polític. Però el seu treball també parla de la naturalesa de les relacions humanes i la memòria, la relació entre desig, ètica i responsabilitat. Una obra que sovint s'imbueix d'elements onírics i lírics, així com certs punts de comèdia.

El sentiment de pertinença a una certa perifèria cultural d'Europa i, per tant, de distància geogràfica del centre, es tradueix en una imatgeria vidual d'objectes que representen una certa distància històrica: així, la roba, els telèfons, les màquines d'escriure i altres peces que apareixen en els seus dibuixos animats evoquen el món colonial de principis del segle xx. Molt conegut pels seus films d'animació basats en dibuixos esborrats, el seu treball inclou també dibuixos de carbó sobre paper, gravats a l'aiguafort, llibres, collages, escultures i pràctiques performàtiques.

Des del 1979, la seva obra s'ha exposat en diversos museus. Ha participat en múltiples certàmens internacionals: les biennals de Venècia (1993, 1999 i 2005) de Sydney (1996, 1997 i 2008), de São Paulo (1998), de l'Havana (1997), d'Istanbul (1995) i la Documenta de Kassel a Alemanya (1997, 2002 i 2012) en són algunes. Una gran retrospectiva del seu treball es va poder veure durant tres anys en una itinerància que va començar al San Francisco Museum of Modern Art de Califòrnia el 2009. El MACBA va dedicar-li una exposició el 1999.