L’accionisme d’Itziar Okariz gira entorn del llenguatge i del cos com a dispositius ideològics imposats que configuren la identitat, molts d’ells vinculats al gènere. És la mateixa artista qui ens explica aquest conjunt de performances, "Mear en espacios públicos o privados", dutes a terme entre l’any 2000 i el 2004. Les presenta com un «seguit d’accions fetes en llocs específics que trio prèviament. No hi ha un públic convocat per a l’ocasió, tot i que l’acció pot ser vista per gent que hi passi per casualitat. Generalment, miro de fer-la quan hi ha poc trànsit, atesa la naturalesa furtiva o il·legal de l’acció. En aquest sentit, m’interessa assenyalar què està permès legalment i què no, en una mena de definició social de l’individu. Sempre he documentat l’acció, tant en fotografia com en vídeo. […] Un altre aspecte important de l’acció és que orinar dret s’associa a una performance de masculinitat. He triat diferents localitzacions seguint diversos interessos, sempre amb la intenció d’ampliar l’espectre de significats».