L’any 2003, Maurício Dias i Walter Riedweg van dur a terme un treball de memòria oral sobre la prostitució masculina al Raval de Barcelona. De divuit xapers contactats, onze van accedir a participar-hi. Entrevistats en un apartament del barri, ni els seus veritables rostres ni els seus noms no van quedar registrats. Segons qui conduís l’entrevista —Maurício Dias o Walter Riedweg—, se’ls donava una màscara amb el retrat de l’un o de l’altre, de manera que l’entrevistat sempre parlava amb un doble. En unes converses sobre els seus orígens, la seva formació i el seu treball, acaben parlant de la percepció del cos, del temps i de la voracitat de la vida. Dias & Riedweg van decidir enregistrar els cossos de molt a prop, transformant-ne el pèl, les marques i les formes en paisatges abstractes. «El cos com a terra d’origen i com a territori estranger. El cos com un port des del qual partir i una illa a la qual arribar», explicaven els artistes. Com que la prostitució és un assumpte urbà, sobre l’asfalt del carrer situat sota el pis on es feien els enregistraments van escriure amb lletres blanques: «Voracitat màxima».