George Condo va néixer a Concord, a l’estat de New Hampshire, a finals dels anys cinquanta. Quan va arribar a Nova York, ja a la dècada del 1980, va connectar amb l’enorme energia creativa de la ciutat en aquell moment. Va treballar amb Andy Warhol, va conèixer Jean-Michel Basquiat i també va col·laborar amb Keith Haring i William S. Burroughs. Però Condo va saber trobar el seu propi camí, inspirat tant en la tradició pictòrica del retrat com en el llenguatge del còmic underground. Interessat en els estats psicològics i el món interior, les seves figures oscil·len entre l’estètica del monstre i la recerca sociològica. I és que Condo aconsegueix, com ben pocs, mirar dins l’ànima humana contemporània. Amb una estètica remotament propera al cubisme i amb picades d’ullet al món del còmic, les seves figures desencaixades, multiformes i metamòrfiques transiten per la muntanya russa de les emocions: angoixa, ràbia, alegria, por, fàstic, sorpresa... Uns retrats fracturats i un imaginari turmentat que revelen, amb una intensitat extraordinària, la naturalesa fragmentària i inefable dels pensaments i els sentiments. Més que no pas d’emocions o d’estats d’ànim, a les mans de Condo caldria parlar d’erupcions i de camps de força.