«Quan era petit volia ser dibuixant de còmics. [...] Mai no guanyava els concursos de dibuix. Recordo que vaig perdre contra un nen que va dibuixar un Spiderman perfecte.» Així responia Jean-Michel Basquiat l’any 1983 en una entrevista publicada a la revista d’Andy Warhol, "Interview". Nascut a Nova York el 1960, ciutat on es coïen totes les novetats de l’escena artística internacional, Basquiat hi va trobar un escenari excepcional. La mare el duia als museus i li va transmetre les primeres nocions d’història de l’art. Amb disset anys, va començar a fer grafits provocadors a les parets de la ciutat, en els quals la crítica al racisme de la societat nord-americana era molt present. Una posició que sempre va mantenir, tant en els grafits com en l’obra pictòrica. També en els autoretrats, com aquest del 1986, que no oblida el seu llinatge afroamericà i en el qual apareix amb un cap sobredimensionat que remet als dibuixos infantils. La superposició de capes de pintura, els regalims, el traç lliure i la direccionalitat múltiple de la pinzellada reforcen la imatge dels cabells electritzats; les dents són ben visibles, i els braços s’obren en creu. Un quadre travessat també per la dualitat entre blanc i negre, claror i foscor, i l’esforç per trobar un equilibri. En aquest sentit, l’artista es situa entre dos mons en lluita, qüestionant les convencions sobre el bé i el mal.