Activitats Tallers

Perillositat social. Minories desitjoses, llenguatges i pràctiques a les dècades del 1970 i 1980 a l’Estat espanyol

03 al 06 març 2010

Aula 0. Entrada lliure. Capacitat limitada

Taller d’investigació del Programa d’Estudis Independents (2008-2009)

Els projectes reunits en aquesta sala no es presenten com una exposició convencional, sinó que es mostren com un tall transversal en un procés d’investigació desenvolupat al si del Taller d’investigació del Programa d’Estudis Independents del bienni 2008-2009, amb la direcció de Beatriz Preciado i Xavier Antich. El Taller es va proposar explorar les àrees de la producció artística que, per la seva proximitat amb les polítiques sexuals i de gènere i la cultura popular de les dècades del 1970 i 1980, havien estat ignorades –si bé no totalment, almenys de manera parcial– per la historiografia dominant.

Durant els darrers anys de la dictadura, l’aparell jurídic s’especialitza davant d’un possible alçament global de “minories desitjoses” (revolució feminista, maig del 68, formació dels primers moviments homosexuals als Estats Units, França, Itàlia, etc.), per la qual cosa promulga el juny del 1970, per consell de Pilar Primo de Rivera, la Llei sobre perillositat i rehabilitació social. La LPRS, inscripció jurídica puntual en una retícula de control que s’estén al conjunt del teixit social, defineix un nou entramat de subjectes polítics perillosos (en el llenguatge de la dictadura: “homosexuals”, “efeminats passius”, “cabelluts”, “gallimarsots”, “putes”, “drogoaddictes”, “vagabunds”), que, amb armes escasses i vulnerables (cossos, sexualitats, plaers), semblaven tenir subjugat el nucli dur del nacionalcatolicisme com a màquina que feia passar el desig per circuits restringits.

Els quatre projectes que presentem han rastrejat un conjunt de pràctiques de protesta i producció visual i performativa que sorgeixen davant d’aquests modes específics del control bipolític del nacionalcatolicisme, però també davant la “despolitització” i la “deshistorització”, per dir-ho amb els termes de Teresa M. Vilaròs, de la transició i dels seus relats historiogràfics. Aquestes quatre incursions crítiques, acompanyades de projectes de construcció de cartografies i de creació de blocs, intenten produir lectures de la història recent que, per la seva insistència en la centralitat del cos, la performance, la cultura popular i les publicacions alternatives, puguin actuar com a contrapunts en el paisatge de la historiografia de l’art dominant. Davant del predomini de nocions i de temporalitats que provenen de la historiografia nord-americana, hem accentuat la necessitat d’elaborar nous conceptes i períodes que emergeixin directament de les pràctiques feministes, gais, lesbianes i transsexuals de l’Estat espanyol, del context específic de la dictadura i de la transició democràtica, i també de les xarxes de traducció cultural que donen lloc a la crítica historiogràfica local.

L’espacialització dels projectes serveix simplement com a índex o rastre que permet aproximar-se a les diferents metodologies emprades (entrevistes, muntatge fílmic, construcció del bloc, audioruta, cartografies, etc.), la qual cosa proporciona una entrada a un arxiu en construcció.

-
Projectes

Al carrer! Audioruta de la Barcelona underground de la dècada del 1970
Per Carla Arenas, Caroline Giffard i Miguel López


Aquest projecte proposa repensar certs àmbits de la ciutat a través de les seves manifestacions estètiques i culturals, i en particular considera com el cos i certes maneres d’ocupar l’espai transformen l’entorn i creen enclavaments de politització que repercuteixen en l’arquitectura i en l’esfera pública de Barcelona. Per a això, s’ha elaborat una audioruta que connecta entrevistes i testimonis d’alguns agents i protagonistes de l’època amb esdeveniments i llocs, la qual cosa genera una topografia política i poètica de la Barcelona de la dècada del 1970.

En primer lloc, la ruta travessa espais diferents –des de bars fins a tallers– que van servir de plataforma de trobada, discussió i producció col·lectiva independent i que van funcionar com zones de discussió política activa o com petites comunes de treball, per exemple entorn de fanzines i revistes com El Rollo Enmascarado, Piraña Divina o Ajoblanco.

En segon lloc, es proposen alguns esdeveniments polítics o episodis socials que van implicar una presa de posició col·lectiva d’aquests grups, com l’execució del militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) Salvador Puig Antich, el 1974, o esdeveniments de participació massiva amb reclams anarquistes, que van combinar l’amor lliure, les drogues, el debat i la música, com Canet Rock, el 1975, o les Jornades Llibertàries, el 1977. De la mateixa manera, es registra la formació de les primeres agrupacions homosexuals clandestines que lluiten per la llibertat sexual i la derogació de la Llei sobre perillositat i rehabilitació social, com el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), i la primera manifestació gai, el 1977.

El darrer bloc se centra en dos episodis dels anys de la transició, que es refereixen als processos de normalització i repressió associats a la democràcia. D’una banda, l’empresonament d’Ocaña i Nazario a la presó Model el 1977, i de l’altra, l’aparició, el 1979, d’una revista com El Víbora, que encarrila definitivament per vies comercials l’escena de la dècada, que fins aleshores havia estat alternativa. Ja el 1981 Nazario anuncia la defunció de l’underground en veure’l convertit gradualment en un tòpic instrumentalitzat per l’oficialitat.

Formes del fet polític a l’Andalusia dels anys 1970-1980
Per Aimar Arriola, Maribel Escobar, Emma Herbin, Nancy Garín, Pilar Muñoz i Alicia Viana


Aquesta investigació en procés té com a objectiu principal oferir una relectura de diferents pràctiques culturals dissidents en el context andalús a les dècades del 1970 i 1980.

S’han realitzat entrevistes amb diferents agents –militants, activistes, artistes o productors culturals– que han mantingut una posició radicalment política en les seves pràctiques fins al dia d’avui, i que tenen un paper essencial a l’hora d’orientar-se en un context de gran moviment i complexitat com és l’espai geopolític d’Andalusia. Aquest treball de camp ha constituït el punt de partida d’un arxiu de materials procedents de grups d’esquerra, d’alliberament homosexual i feministes, que van desenvolupar una activitat intensa durant les dècades del 1970 i 1980.

Aquest procés de construcció de memòria comuna emfatitza les potències afectives sota les quals han pres consistència el que anomenem “formes d’allò polític”. Aquestes formes i potències entren en conflicte amb –i es contraposen a– narracions oficials que declaren l’esgotament d’allò polític després de la caiguda del règim franquista; també entren en conflicte amb les narracions que critiquen una suposada pobresa de pràctiques en el context franquista.

Transició Trans
Per Alberto Gómez
Amb la col·laboració d’Ana Marchante i Ricardo Cançado


Aquesta investigació pretén mostrar la relació entre la història política i la subversió de les identitats sexuals, a través de les aparicions del transvestisme en els films del cinema independent de la dècada del 1970 a Espanya. En un context de rotació política, cultural i sexual, la trobada de tres extrems –el breument renascut moviment llibertari, la polimorfa contracultura barcelonina i la revolta de la subversió simbòlica transvestida– ens ofereix el rostre més intens de la Barcelona d’aquells anys, que té la seva eclosió en el bienni sense normes (1976-1977).

La proliferació de la performance de gènere transvestit revela que el rol de gènere és una construcció cultural, però també pot actuar com a trop del transvestiment del règim franquista en democràcia. La seva aparició polièdrica converteix la disfressa del gènere –la hiperfeminització i el gest com a espectacle– en un índex estètic i polític, en el qual el cos és un text que impugna les formes privades i públiques de la identitat.

Des del 1972, les gazolines, a França, escriuen aquest text (que publica a les seves pel·lícules, entre d’altres, l’espanyol Adolfo Arrieta). Uns anys més tard, a Barcelona, Ocaña, amb la seva teatrería de carrer, va representar una figura única: la del transvestit contracultural, que subverteix la mateixa performance transvestida. Transició Trans busca les altres aparicions multiformes d’allò trans (transvestit, transformista, transsexual) a les obres dels cineastes independents de la transició espanyola.

Contracamp 70
Per Tamara Díaz Bringas, Emma Herbin, Fernanda Nogueira, Linda Valdés i Juliane Debeusscher


Aquest projecte pren com a referència algunes propostes de l’artista Fina Miralles, i també les pràctiques crítiques, expositives, historiogràfiques que n’han condicionat la recepció des que van emergir en el context espanyol de la dècada del 1970. D’alguna manera, a través de la posada en fricció de materials d’arxiu, entrevistes i referències, l’audiovisual produït intenta abastar aquelles pràctiques com un camp en el qual s’encreuen múltiples forces, que ens permeten obrir interrogants al voltant d’aquella dècada del final del franquisme i els inicis de la transició, però sobretot del moment actual. Així, entre les qüestions que el projecte analitza, hi ha la condició inestable de l’arxiu, els límits precaris del document, els processos de producció de subjectivitat, les relacions entre espai públic, arquitectura i poder, el fregament entre allò rural i allò urbà, etc. La idea de contracamp se situa a l’entre, al fora, als llocs exclosos que exigeix determinats acostaments teòrics, historiogràfics i institucionals. Aquest treball és un intent de desbordar els marcs preestablerts que oculten en la seva homogeneïtat un conjunt complex de relacions. A partir de la posada en comú d’una investigació en procés, Contracamp 70 intenta suggerir altres articulacions possibles entre pràctiques artístiques i els seus contextos de producció i circulació.

Antonio Gagliano ha elaborat les Cartografies i Ana Marchante s’ha ocupat de la construcció dels blocs.

http://www.peligrosidadsocial.com/

Programa

Del 3 al 6 de març de 2010
Espai d'exposició de projectes obert de 17 a 21 h (diumenges tancat). Aula 0.
http://www.peligrosidadsocial.com/

Dimecres 3 de març, 19 h
Inauguració, presentació general del Taller i presentació del projecte Cartografies.
Presentació del projecte Transició Trans

Dijous 4 de març, 19 h
Presentació del projecte Audioruta de la Barcelona underground de la dècada del 1970, amb la presència d’Onliyú i Nazario

Divendres 5 de març, 19 h
Presentació del projecte Formes del fet polític a l’Andalusia dels anys 1970 i 1980, amb la presència de Miguel Benlloch, Joaquín Vázquez i María José Belbel

Dissabte 6 de març, 19 h
Presentació del projecte Contracamp 70

Amb la col·laboració de:

Contacte

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 79 00
pei@macba.cat

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Àudios

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.