Activitats Cursos i seminaris

Biblioteca oberta. Curs d’introducció al pensament contemporani. Primera part

Curs comissariat per Paul B. Preciado

02 al 23 feb. 2015


«No escric per a un auditori; escric per a usuaris, no per a lectors.» Amb aquesta frase definia Foucault la seva relació amb els llibres, que entenia com a «caixes d’eines» per fer-ne ús, no per ser apreses o repetides. Partint d’aquesta premissa, aquest curs, adreçat a un públic general, pretén donar accés als diferents instruments i llenguatges filosòfics, conceptuals i polítics necessaris per entendre els debats actuals.

Al llarg de cada sessió, un pensador contemporani ens acosta a una obra des de dins, no com a especialista, sinó com «usuari» crític. A través dels seus usos, els diversos pensadors ens acompanyen en la seva relectura de conceptes la descodificació crítica dels quals ha esdevingut essencial per comprendre la contemporaneïtat: materialisme històric, collage, màquines desitjants, biopolítica, colonialitat del poder, escriptura, inconscient, tacte, percepció, performativitat, comunitat o comú. Els participants en aquest curs vénen a reciclar les seves gramàtiques i a modificar les seves biblioteques: en definitiva, a aprendre a usar els textos i a mobilitzar les idees.

Programa

Aquest curs serà retransmès en streaming de vídeo en la seva llengua original. Podreu seguir-lo en aquesta mateixa pàgina web.

DILLUNS 2, 9, 16 I 23 DE FEBRER DE 2015, DE 19 A 21 h
Lloc: Auditori Meier

DILLUNS 2 DE FEBRER
Karl Marx llegit/usat per Salvador López Arnal




Willard Van Orman Quine, el lògic americà que va ser traduït al castellà per Manuel Sacristán (un lògic marxista fortament compromès amb la lluita antifranquista des d’una perspectiva comunista-democràtica), va classificar en un article clàssic les paradoxes en tres grups: les verídiques (la del barber, per exemple), les falsídiques (les de Zenó, amb un error impropi de Quine) i les antinòmies (les que ens obliguen a canviar de perspectiva, de concepció, de mirada). Aquesta aproximació al company de Jenny Marx aspira a explicar, des d’un punt de vista praxeològic i vital, no només teòric, una vintena de paradoxes vinculades a una obra i a una tradició emancipatòria, plena d’aportacions prèvies, coetànies (Engels) i posteriors (Gramsci, Benjamin), que té en el filòsof de Trèveris una aresta essencial. Exemples d’aquestes apories: un humanisme que no és un humanisme; un determinisme ple d’indeterminacions; una aposta pel desenvolupament econòmic equitatiu que defensa l’ús urgent de frens d’emergència. En definitiva, una obra, un llegat, pletòric de contradiccions, de les que donen fruits teòrics i pràctics d’interès.

Salvador López Arnal col·labora en les revistes El Viejo Topo i Papeles, i en el diari electrònic rebelión. És autor dels llibres La destrucción de una esperanza (Akal, 2010), Entre clásicos (La oveja roja, 2012) i La observación de Goethe (La linterna sorda, 2015).


DILLUNS 9 DE FEBRER
Walter Benjamin llegit/usat per César Rendueles (castellà)



La repercussió del pensament de Walter Benjamin transcendeix els cercles habituals de la reflexió filosòfica. Els seus escrits són citats amb entusiasme per artistes visuals, sociòlegs, arquitectes, cineastes, escriptors o activistes. En aquesta recepció tan àmplia hi ha tingut un paper essencial una avaluació molt positiva de la seva contribució a la teoria política. Els escrits de Benjamin desenvolupen una crítica molt original del capitalisme i n’exploren les possibilitats de transformació. Suggereixen l’existència d’alternatives socials vivificants i factibles i, d’aquesta manera, proposen eines intel·lectuals per superar l’oclusió contemporània del camp polític. En quina mesura aquest diagnòstic és encertat? És l’obra de Walter Benjamin una eina adequada per comprendre i criticar el capitalisme postmodern?

César Rendueles (1975) va créixer a Gijón però viu des de fa gairebé vint anys a Madrid. És doctor en filosofia i treballa de professor a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UCM. Cofundador del col·lectiu d’intervenció cultural Ladinamo, durant vuit anys es va encarregar de la coordinació cultural del Círculo de Bellas Artes de Madrid. Ha editat textos clàssics de Karl Marx, Walter Benjamin, Karl Polanyi o Jeremy Bentham. El 2013 va publicar Sociofobia. El cambio político en la era de la utopía digital.


DILLUNS 16 DE FEBRER
Maurice Merleau-Ponty llegit/usat per Marina Garcés (castellà)



Merleau-Ponty va aparèixer entre les meves lectures com una figura silenciosa, gairebé invisible. Només en coneixia l’ombra, entre figures molt presents, com Sartre, Husserl o Camus, però no en vaig llegir cap text fins molt tard, quan ja era doctora i començava a donar classes a la universitat. Quan vaig obrir per primera vegada, per atzar, un llibre seu, em va avergonyir la meva ignorància i em va captivar la seva escriptura. Discreta com el mateix autor, però contundent. Sensible i alhora conceptual. Ben forjada i estructurada, però perceptiva i molt receptiva. De tot això tracta el seu pensament: de la relació entre el concepte i la percepció, el visible i l’invisible, el cos i el pensament. Els seus treballs filosòfics m’han ensenyat a percebre d’una altra manera. Tota bona filosofia produeix com a efecte algun desplaçament, físic i mental. Els textos de Merleau-Ponty m’han obert la possibilitat de pensar –i de pensar-me– des del compromís amb un món comú.

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa. Dóna classes de filosofia a la Universitat de Saragossa i en altres entorns acadèmics i culturals. Ha escrit els llibres Un mundo común (Bellaterra, 2013), El compromís (CCCB, 2013) i En las prisiones de lo posible (Bellaterra, 2002). Impulsa el projecte col·lectiu de pensament crític i experimental Espai en Blanc.


DILLUNS 23 DE FEBRER
Maurice Blanchot llegit/usat per Valentín Roma (castellà)



Els llibres de Blanchot reuneixen en un mateix gest el que es podria considerar com l’aspiració de tota gran escriptura, allò més urgent que demana qualsevol escriure: fundar un món, inventar una primera persona i desordenar les dues coses. Alhora, però, els textos de Blanchot constitueixen un «estat de la paraula», un altre règim des d’on podem llegir el temps històric i les accepcions polítiques davant les quals ens revoltem. Pocs autors han viscut tan intensament els seus escrits fins al punt de desobeir tots els gèneres i totes les expectatives. Pocs, com Blanchot, són tan irredempts a l’hora d’explorar un terme o una simple particularitat.
Conversar de manera infinita, fer inconfessable el que és comunitari, posar els intel·lectuals en qüestió i, finalment, escriure des del desastre són alguns dels títols dels seus llibres, encara que també són idees aclaparadores, eines que conviden i fan creïbles les nostres dissidències.

Valentín Roma és doctor en Història de l’Art i Filosofia per la Southampton University (Winchester School of Art) i professor de Teories Artístiques Contemporànies a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha comissariat, entre d’altres, les exposicions Ajoblanco. Ruptura, contestación y vitalismo (2014), L’ull escolta. Eugeni Bonet: pantalles, projeccions, escrits (2014), Manolo Laguillo. Raó i ciutat (2013), Contra Tàpies (2013), Archivo F.X. / Pedro G. Romero. Wirstchaft, Ökonomie, Konjunktur (2012) i La comunitat inconfessable, primer pavelló de Catalunya per a la 53 Biennal de Venècia (2009). El 2011 va publicar l’assaig Rostros (ed. Periférica).

Inscripció

Preu: 20 €. Gratuït per als Amics del MACBA
Amb inscripció prèvia a partir del 15 de gener a www.macba.cat
Places limitades
Curs impartit en castellà i català
Totes les sessions es podran seguir en streaming

Contacte

Més informació a macba@macba.cat i Tel: 93 481 33 68

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Àudios

Documents

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.