Partint d’antics mapes de geografia i llibres d’astronomia, Regina Giménez en desplaça la literalitat i en reordena el sentit. En les seves pintures sobre tela i en els collages tèxtils, s’allibera de la capacitat simbòlica dels elements sígnics per convertir-los en una exploració lliure sobre la geometria i el color. És així com, en lloc de muntanyes, rius o constel·lacions, la composició es construeix com un diàleg formal entre elements mínims. La seva sèrie Geo-gràfics investiga en aquesta direcció. Prenent el teixit com a suport i ocupant l’espai a la manera dels antics estendards, formes bàsiques i colors essencials esdevenen els protagonistes. El conjunt i el fragment, el cromatisme i l’absència de color, la serialitat i la individualitat adquireixen la categoria de subjecte. Giménez se serveix de grans superfícies i d’una verticalitat plenament aèria per intervenir i transformar l’espai. El seu treball constitueix una revisió contemporània i en clau tèxtil de la tradició d’abstracció pictòrica del segle XX.