HYDRA DECAPITA evoca el món subaquàtic imaginat pel duo electrònic de Detroit Drexciya. Es tracta d’un món habitat pels descendents dels africans llançats al mar des dels vaixells d’esclaus, com el Zong, durant la travessia de l’Atlàntic o el «passatge intermedi» el 1781. Aquesta atrocitat es duia a terme amb l’objectiu de cobrar l’assegurança per la «càrrega» perduda en alta mar. El reduït llenguatge visual de la pel·lícula, que se centra en l’oceà i s’acompanya de música electrònica contemplativa i de veus, entreteixeix diverses referències històriques: el Zong; la pintura de J. M. W. Turner titulada The Slave Ship (1849), que al·ludeix al terrible esdeveniment; i l’anàlisi del crític John Ruskin d’aquesta pintura. Utilitzant el tràfic d’esclaus com a al·legoria, Hydra Decapita combina mite i història per examinar les intricades relacions entre poder, mort, globalització, abstracció i el sistema de capital financer contemporani.