Amb una estètica clarament documental, la fotografia d'Ahlam Shibli descriu les implicacions contradictòries que hi ha rere la noció de llar. En les seves obres hi trobem la pèrdua de la llar i la lluita per recuperar-la, però també les limitacions que la idea de llar imposa en aquells individus i grups marcats per polítiques identitàries repressives, com els habitants de Palestina i els territoris ocupats, espai natal de l’artista. L’any 2007, en el marc de l’exposició Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna, el MACBA li va demanar que realitzés, juntament amb d’altres fotògrafs, un projecte sobre les noves relacions de treball i de vida a la Barcelona contemporània, titulat 2007. Imatges metropolitanes de la nova Barcelona. Shibli es va fixar en la tasca de persones emigrades de països llatinoamericans que havien arribat a la ciutat per exercir de cuidadores de la tercera edat i de la infància europees. Els nous vincles i la cura quotidiana no anul·len la nostàlgia del lloc d’origen, on sovint han deixat la família i els fills. Shibli documenta escenes com la del Víctor, de l’Equador, aguantant-li el bastó al Francisco, al carrer, perquè pogués escriure una nota a la cantonada entre els carrers de Casanova i Còrsega el 15 de novembre de 2007; la Manin, de les Filipines, quan cobreix amb llençols els mobles de la sala d’estar abans que la Carmen i el José Manuel se’n vagin de vacances, al Passeig de Sant Joan; o l’Eugenia, de l’Argentina, escombrant la sala d’estar de la Pilar i l’Oleguer, al carrer Doctor Roux de Sant Gervasi. I així fins a 29 situacions que configuren la sèrie Dependence. La mateixa artista explica el seu treball a Barcelona en els termes següents: «La contractació de cuidadors i cuidadores ja no és un fenomen reservat a les classes benestants, sinó que s'ha estès també a les classes mitjanes i, fins i tot, obreres. Les onades d'immigrants anteriors, que procedien de la Catalunya interior, d'Andalusia i, durant les dècades del 1970 i del 1980, de les Filipines, han deixat pas a una nova tongada d'immigrants procedents de països sud-americans de parla hispana i, recentment, de l'Europa de l'Est i de l'antiga Unió Soviètica. »Atès que és imprescindible que siguin de confiança, alguns d'aquests treballadors cobren el salari mínim o més. Tanmateix, els que es troben a Espanya «sense papers» són especialment vulnerables a l'explotació. (...) »Alguns treballadors de la llar estan sols a Barcelona i viuen en un “espai privat” a casa de la persona que els contracta. Altres han immigrat amb tota la família i, en aquest cas, treballen durant el dia i tornen a casa seva a la nit. En funció de la seva situació, miren d'establir-se als suburbis de Barcelona o envien diners a la família que s'ha quedat al país d'origen —inclosos els seus fills, que poden estar vivint amb els avis— amb l'objectiu de, finalment, comprar una casa o obrir un negoci a la seva terra natal.»
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.