A més de ser un artista amb una extensa producció escrita pròpia, Jeff Wall és l'autor d'un dels textos més importants sobre l'obra de Graham, Dan Graham's Kammerspiel (Toronto: Art Metropole, 1991). Així, doncs, no sorprèn que l'assaig de Wall es tanqui amb unes quantes qüestions que conviden a la reflexió referents a l'íntima relació que hi ha entre els escrits de Graham i els seus projectes: qüestions relatives al funcionalisme i a com es pot definir un art postautònom. Una conclusió que s'extreu de la producció escrita de Graham rau en l'ús que fa l'artista de la categoria «escrit» com a mitjà per preguntar com un objecte artístic podria no ser autònom. Això canvia el sentit de la pregunta de Wall sobre la condició del text com a obra artística i, en lloc d'això, planteja la pregunta de com la producció artística, independentment del fet que tingui forma visual o escrita, podria posseir diverses funcions.

Graham, en el seu assaig del 1985, My Work for Magazine Pages: A History of Conceptual Art, critica la lògica dialèctica dels ready-made de Marcel Duchamp, revelant d'una manera significativa les condicions discursives i institucionals de l'objecte artístic autònom quan la funció tant de l'objecte artístic com de l'objecte no artístic està rígidament definida a través de les convencions de la presentació en un context artístic institucional. Graham va veure en les obres amb tubs fluorescents de Dan Flavin una manera alternativa d'utilitzar els objectes no artístics, que es torna a dirigir notablement cap a l'esfera social. Com a objectes funcionals, s'entén que les instal·lacions lluminoses de Flavin tenen unes característiques tecnològiques i històriques concretes, amb la qual cosa es destaca la galeria com un marc arquitectònic. D'aquesta manera, la relació de l'objecte quotidià amb el significat no artístic es podria mantenir a través de «relacions concretes», com en els camps de l'arquitectura i el disseny. Si el funcionament del funcionalisme en l'art pot ser objecte de debat, el mètode d'aïllar els elements semiòtics i estructurals de l'objecte artístic com a mitjà per treballar entre diferents disciplines és fonamental en la pràctica de Graham.*

*Rhea Anastas: "The Work of Art as Criticism Review", Art Journal, Nova York: 2000.