Després d'estudiar Història i cursar el doctorat en Història de l'Art a la Universidad Complutense de Madrid, Teresa Lanceta va passar llargues temporades a Alacant, Granada, Madrid, Sevilla i Marràqueix. Va exercir la docència a l'Escola d'Arquitectura d'Alacant i a l'Escola Massana de Barcelona. A començaments dels anys setanta, Lanceta va optar pel tèxtil com a forma d'expressió artística, i així va forçar els límits entre el que es considera art i artesania. Li interessen els elements d'exploració formal, però també les qüestions materials i tècniques, així com les tradicions i formes de vida associades a l'acte de teixir, una forma de creació que opera sense un esbós previ i en què figura i fons es construeixen alhora. Lanceta entén el teixir com un codi primigeni de la humanitat mitjançant el qual ha entrat en contacte amb les cultures de diversos col·lectius, com ara la població gitana i les teixidores nòmades marroquines. Tradicions artístiques i formes de vida amb què ha mantingut un diàleg a través dels seus tapissos, pintures i dibuixos, així com de la seva teorització.

La seva obra ha estat objecte d'exposicions individuals al Museu Tèxtil i d'Indumentària, Barcelona (1989); al Museo de Arte Contemporáneo, Elche (1995); al Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2000); a la Ville des Arts, Casablanca (2000); a La Casa Encendida, Madrid (2016); a l'Azkuna Zentroa Alhóndiga, Bilbao, i al Palau de la Virreina, Barcelona (2017-2018). Ha participat a les biennals del Caire (2009), São Paulo (2013, 2014) i Venècia (2017). El seu treball es troba a les col·leccions del Museo Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; la Caja de Ahorros del Mediterráneo; la Fundación José Cuervo, Mèxic; el Pérez Art Museum, Miami, y el MACBA, Barcelona.