Activitats Cine i vídeo

Petites Històries del cinema V. L'animalari de Ladislaw Starewicz

19 gen. al 01 març 2008

Auditori MACBA. Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Programa de cinema per a infants

Les pel·lícules de Ladislaw Starewicz (1882-1965), referent ineludible de la tècnica del stop-motion (animació fotograma a fotograma), destaquen per la singularitat de la posada en escena, normalment realitzada amb sofisticats animals a cavall entre el museu de zoologia i la fantasia surrealista. Entomòleg de formació i cineasta autodidacte, Starewicz va filmar a Rússia i a França més d'un centenar de pel·lícules, des de la primeria del segle fins al 1965. Després d'haver-se iniciat en el cinema en els estudis Khanzhonkov i d'haver dirigit cinema amb actors, va descobrir en l'animació un mitjà ideal per desenvolupar la seva imaginació desbordada, la seva habilitat tècnica i la seva destresa com a titellaire. Al cap de cent anys, gràcies a l'actualitat de les històries i a la manera d'explicar-les, els seus titelles mantenen tota la seva vigència.

Starewicz es va iniciar en la tècnica stop-motion amb intencions documentals, per reproduir l'aparellament dels escarabats cérvol, impossible de registrar en viu amb els mitjans de l'època. Així, amb Lucanus Cervus (1910), es converteix involuntàriament en un pioner de l'animació de titelles. Tot i que Emile Cohl, Méliès o Segundo de Chomón havien utilitzat la tècnica del rodatge foto a foto amb anterioritat, és Starewicz el qui li treu el màxim partit amb les seves històries sorprenents i imaginatives. A partir de Lucanus Cervus, avui perduda, Starewicz s'endinsa de ple en el món de les faules i altres ficcions interpretades per al·lucinants criatures de la seva factura. Els seus personatges, alguns fets a partir d'esquelets d'ocells i animals antropomòrfics coberts amb pells de debò, semblen trets d'un peculiar gabinet de meravelles. La seva tècnica i qualitat artística han estat lloades per directors com Terry Gilliam, Nick Park i John Lasseter, i han influït molt en el treball de realitzadors com ara Tim Burton, els germans Quay, Joel Meter-Witkin i Kyle Cooper.

Tot i que Starewicz va gaudir de reconeixement en la seva època –i fins i tot se'l va comparar amb Walt Disney als anys trenta–, després de la seva mort, les seves pel·lícules van anar caient en l'oblit. No va ser fins a principis dels anys noranta del segle passat que festivals especialitzats com el d'Annecy o el d'Ottawa, i historiadors de la talla de Giannalberto Bendazzi o Jane Pilling, el van rescatar de nou. L'any 2002 es va restaurar finalment el total de la seva obra francesa (dedicada a l'animació). Les pel·lícules del seu període rus (és a dir, prèvies al 1920, data en la qual es va traslladar a França) no han tingut la mateixa sort.

El programa detallat a continuació reuneix molts dels títols més reconeguts de la seva filmografia, juntament amb obres acabades de restaurar, inèdites a Espanya.
La vívida imaginació de Starewicz i la seva passió pels contes li va facilitar una sintonia excel·lent amb el públic, infantil.

«El conte ha existit des de sempre. Creat pel poble, l'amor del nen li ha assegurat la vida. (...) Per a mi, l'opinió, el gust i les preferències del nen són preciosos perquè són sincers i autèntics» (Ladislaw Starewicz: Le conte, le Jouet et le Cinéma, 1930)


Programa a càrrec de Carolina López Caballero

Agraïments:
Béatrice Martin-Starewicz
Maestro Joan Pineda

Programa

Dissabtes alterns a les 17.30 h

Dissabte 19 de gener
LA VIDA SECRETA DELS INSECTES

En aquestes primeres pel·lícules de l'entomòleg convertit en cineasta, els insectes són els protagonistes. Hi barreja l'observació de la naturalesa amb una imaginació prodigiosa. Escarabats, papallones, aranyes i altres animalons reprodueixen el comportament humà amb humor i es mouen amb una precisió que encara avui és l'admiració dels millors animadors.
Les dues primeres pel·lícules del programa pertanyen a la seva etapa russa, durant la qual també va dirigir pel·lícules amb actors, com Noch Pered Rozhdestvom (The Night Before Christmas, 1912). La seva etapa francesa posterior es va centrar en l'animació.

Rozhyestvo Obitateli Lyesa* (El Nadal dels insectes), 1911, 6 min
Miets Kinooperatora* (La venjança del camerògraf), 1911, 10 min
La reine des papillons (La reina de les papallones), 1927, 20 min
Dans les griffes de l'araignée (A les urpes de l'aranya), 1920, 25 min

Pel·lícules mudes amb acompanyament de piano.
Durada total: 61 min



Dissabte 2 de febrer
EL GRAN FABULADOR

El seu interès pels animals i la crítica al comportament humà van portar Starewicz a interessar-se per les faules i els contes amb moralitat. Deutor de Krilov, l'Isop modern (anomenat així per Marie Seton el 1936) va versionar La Fontaine, però també va crear les seves pròpies històries. L'originalitat d'algunes d'elles, com en el cas de Fleur de Fougère, ens remeten al treball de directors contemporanis com Tim Burton o els germans Quay.

Fleur de Fougère (Flor de falguera) 1949, 25 min, so
Les grenouilles qui demandent un roi (Les granotes que demanaven un rei) 1922, 9 min, muda
La cigale et la fourmi (La cigala i la formiga) 1927 (remake de la versió russa de 1911), 13 min, muda
La voix du rossignol (La veu del rossinyol), 1923, 13 min, muda

Pel·lícules mudes amb acompanyament de piano.
Durada total: 66 min



Dissabte 16 de febrer
EL DESPERTAR DE LES JOGUINES

La primera part està dedicada als contes originals de Starewicz. Fétiche Mascotte, protagonitzat per un gosset de drap, avui vist com un antecedent de Toy Story, és un dels títols més destacats de la seva filmografia. El carismàtic personatge va donar peu a una mitja dotzena de curts, entre els quals hi ha Fétiche Prestidigitateur. En els seus últims treballs, Starewicz s'acosta encara més al públic infantil, com a Nez au Vent, on un osset i els seus amics van a l'escola. A la segona part Starewicz mostra el seu domini narratiu en una peculiar interpretació del soldadet de plom d'Andersen.

Primera part
Fétiche mascotte (La mascota) 1933, 20 min
Nez au vent (Nas al vent), 1956, 12 min
Le mariage de Babylas (El casament de Babylas), 1921, 13 min
Fétiche prestidigitateur (Fetitxe prestidigitador) 1934, 11 min

Segona part
La petite parade (El soldadet de plom), 1928, 20 min
Sessió interpretada en directe per actors

Doblatge en directe per actors.
Durada total: 78 min



Dissabte 1 de març
LE ROMAN DE RENARD

Le Roman de Renard és l'únic llargmetratge animat de l'autor. El va firmar juntament amb la seva filla Irène, la qual acredita la idea original. Es tracta d'una faula sobre una guineu astuta i les seves vicissituds en un món animal que es vesteix i pensa com l'humà. Resulta impressionant la qualitat i la complexitat del seu treball, per la quantitat i la varietat de titelles, com també els recursos tècnics i narratius utilitzats. El de Starewicz va ser un cinema de producció artesana i familiar, ja que tant la seva filla gran Irène com la petita Jeanne (Nina Star) van prestar el seu talent davant i darrere de la càmera, respectivament. La seva dona, Anna Zimmerman, va crear i cosir els vestits de tots els titelles. I avui és la seva néta Béatrice la que pren el relleu dinàstic i s'encarrega de conservar, restaurar i divulgar les pel·lícules i els titelles del mestre animador.

Comme naît et s'anime une cinémarionnette (Com neix i s'anima un titella. Document que mostra Lasdislaw i Irène Starewicz treballant en el seu estudi) 3 min
le roman de Renard (El conte de la guineu), 1941, 65 min
Dirigit per Ladislaw i Irène Starewicz

Doblatge en directe per actors
Durada total: 68 min



Totes les pel·lícules es projecten en 35 mm, excepte les russes (*)
Música interpretada al piano en directe (sessions 1 i 2) i diàlegs i intertítols doblats en directe per actors (sessions 3 i 4).


Programa subjecte a canvis d'última hora

Contacte

Programes públics MACBA
Tel. 93 481 46 81
programespublics@macba.cat

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.