Activitats Cursos i seminaris

La Revolució jurídica dels béns comuns

18 abr. al 18 maig 2017

La Revolució jurídica dels béns comuns

La Revolució jurídica dels béns comuns

Aquest curs, a partir d’un cos teòric inicial, però sobretot a través de l’experiència pràctica que s’està desenvolupant en diferents territoris (Madrid, Nàpols i Barcelona) té com a principal objectiu compartir estratègies polítiques i eines jurídiques per defensar els béns comuns. Partim de pensar que sense l’aliança entre espais de lluita i sabers experts en dret administratiu, resulta complicat poder intervenir en els marcs jurídics vigents. Aportar algunes idees i enllaços per a consolidar aquesta aliança; aquest és el principal objectiu d’aquestes sessions autoformatives.

Si els béns comuns o la gestió comunitària de recursos urbans està avui en entredit, no és a causa d’una inèrcia social mercantilista a la qual estem abocats sense remei. No és casual que el dret a la participació i el bé comú o que la garantia de les condicions materials per a la vida digna fossin oblidades pel liberalisme i hagin estat els principals espais d’atac del neoliberalisme. Calia trencar tots aquests vincles socials, espais de solidaritat i llocs de democràcia directa per implantar una lògica competitiva en el cos social.

Per consolidar aquest espai de competència i donar lloc a la privatització de serveis públics va ser necessària la creació i l’ús intensiu d’eines jurídiques, lleis parlamentàries i tàctiques capitalistes. Tota una estratègia neoliberal per extreure renda de la producció social: obertura d’espais perquè s’injecti i circuli el capital financer sense control públic; sistemes d’avaluació de serveis públics basats en mètriques economicistes; plecs i condicions de contractació de serveis bàsics que escamotegen el control públic; polítiques, reglaments i mesures coercitives per convertir en mercaderia el treball, la terra, els diners i els sabers.

La reapropiació dels béns comuns ha de plantejar-se com un problema institucional: la necessitat de defensar, dissenyar, implementar i assumir un conjunt de drets, normes, obligacions i compromisos per reapropiar-se del que ha estat alienat i garantir les condicions materials de subsistència i reproducció social. No només necessitem altres mètriques i moviments socials, també produir i empènyer marcs jurídics que reverteixin la situació.

El neoliberalisme ha dissenyat una “administració paral·lela” que ha creat autèntiques cadenes per poder perseverar-se i que compta amb un llarg llistat de casos de corrupció i pillatge. La reapropiació dels béns comuns només pot avançar tenint en compte aquestes dimensions: produir moviment, dades i normes amb una administració oberta i transparent que faciliti la democratització dels recursos públics.

Sense caure en un fetitxisme legalista, però sense perdre la possibilitat de construir eines jurídiques que ens permetin conquerir espais d’autogovern, proposem 5 sessions en què abordar totes aquestes qüestions.

Programa

18 I 27 D'ABRIL, 4, 11 I 18 DE MAIG, DE 19 h A 21 h
Lloc: Aula 0

DIMARTS, 18 D'ABRIL
És possible un ús contrahegemònic del dret?
Marco Aparicio
(Doctor en Dret Públic)
«El dret sindical és complex, previsor, abundant en regles constitucionals i civils, en obres de mutualitat i d’assistència, té la seva moral, la seva disciplina. És més que una tradició verbal i flotant de regles arbitràries». Això escrivia Maxime Leroy a “La Costum obrera” on sistematitzava un ordre jurídic generat en i per espais de lluita i emancipació. El dret, tal com opera en les nostres vides, prové de diverses tradicions, encara que sens dubte són els drets de propietat dels que més han penetrat en les nostres formes d’interacció i producció urbana. Però processos com els que ens explica Leroy i pràctiques institucionals que han nascut des de baix, conduïdes per classes subalternes i cossos exclosos del dret, han buscat produir contrahegemoníes normatives. En aquesta sessió, farem un repàs a lluites contemporànies que han intentat no tant adaptar les pràctiques al dret estatal existent, sinó ser part del poder instituent que empeny altres formes de deliberació, interacció i d’existència col·lectiva.

DIJOUS, 27 D'ABRIL
Madrid. Està esgotada la via institucional per defensar els comuns?

Luía Lois (Activista social/ Madrid 129)
En els processos de gentrificació que s’estan produint a nombroses ciutats arreu d’Espanya el turisme ha tingut un paper central, donada la intensa especialització en aquestes activitats de la nostra economia. Es tracta de processos de transformació urbana que tenen com a objectiu «revitalitzar barris degradats» atraient nous residents amb alts ingressos, el que provoca el desplaçament de la població original, normalment d’escassos recursos. Per múltiples mecanismes el turisme potencia els processos de gentrificació en marxa, i de fet ha esdevingut un element gentrificador en si mateix. Així, dinàmiques com la privatització de l’espai públic, la desaparició del comerç tradicional i la seva substitució per establiments destinats a satisfer la demanda del visitant o l’assetjament a l’habitatge per facilitar l’allotjament turístic formen part d’un mateix procés de desplaçament de la població local. Ciutat Vella a Barcelona esdevé un exemple paradigmàtic d’aquest tipus de fenomen.

DIJOUS, 4 DE MAIG
Possibilitats d’un marc jurídic per als béns comuns.
Iolanda Fresnillo
(Cooperativa Ekona)
Laia Forné (Direcció Democràtica Activa i Descentralització, Ajuntament de Barcelona)
A Barcelona, ​​hi ha una trajectòria més o menys consolidada de cessió d’espais a la gestió ciutadana a través de reglaments com la denominada “gestió cívica”. Aquesta ampliació de la cessió d’espais a col·lectius arrelats al territori prové d’una demanda veïnal organitzada i sostinguda en el temps, que en múltiples ocasions havia assenyalat com els processos per la lliure concurrència per a la cessió de la gestió d’equipaments de titularitat pública privilegiaven al sector privat. Actualment s’està revisant aquest reglament, ja que funciona amb una alta discrecionalitat i no garanteix que dimensions com la proximitat, el benefici social o l’arrelament territorial dels actors que gestionen els equipaments tinguin més pes que indicadors econòmics convencionals. En moltes ocasions, equipaments gestionats comunitàriament en territori barceloní, han demostrat ser més democràtics i més “pròxims” que el que exigeixen les pròpies mètriques de l’administració. Dedicarem aquesta sessió a treballar sobre les possibilitats d’un marc jurídic per als comuns urbans a Barcelona, ​​veient els reptes, límits i els passos que suposa.

DIJOUS, 11 DE MAIG
Nàpols. Procés de conquesta dels béns comuns
Giuseppe Micciarelli
(Jurista i Doctor en Dret Públic/ Activista de l'Assilo de Nàpols)
L’any 2015 l’Ajuntament de Nàpols va aprovar una sèrie de mesures administratives per regular, promoure i institucionalitzar els comuns en l’àmbit urbà. Un procés encaminat a reconèixer jurídicament espais d’autogovern i implementar models de gestió ciutadana de béns del patrimoni immobiliari de l’Ajuntament. Aquest procés té els seus orígens en l’ocupació de l’Asil de Nàpols, un equipament de titularitat municipal declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A través d’una ordenança municipal, l’Ajuntament de Nàpols va recollir en els seus estatuts el concepte de “bé comú”, incloent-hi en la seva part dispositiva el reglament d’ús de l’immoble, escrit pels participants en l’assemblea de l’Asil. Una innovació jurídica que prové d’un procés conflictiu davant de la propietat i l’ús exclusiu d’un espai públic. Un canvi institucional que prové d’un exercici legítim de desobediència civil. En aquesta sessió treballarem a partir d’aquesta experiència de l’Asil, que tant és un laboratori d’autogovern com un procés de conquesta on els béns comuns s’entenen com una categoria amb autonomia jurídica, alternativa a la propietat pública i privada.

DIJOUS, 18 DE MAIG
Debat: Reptes i perills d’un marc jurídic per als béns comuns.
Laia Falset
(Activista Feminista/ Revolta Global)
Mauro Castro (La Hidra Cooperativa/ Fundación de los Comunes)
A partir de les experiències de Nàpols, Madrid i Barcelona, ​​recopilarem eines, dubtes i propostes per posar-les en comú en aquesta última sessió de debat obert. Entre d’altres, hi ha qüestions que d’entrada semblen contradictòries o que provoquen certs dubtes a l’hora d’establir un marc jurídic de béns comuns. És possible produir un marc genèric que doti de garanties jurídiques a aquests espais però que no els sotmeti a un excés de regulació i de burocràcia? Codificar en codi legal els béns comuns urbans, no pot tancar la possibilitat d’experimentar altres usos socials de manera dinàmica? Fins a quin punt l’expressió normativa de formes de gestió comunitària és una forma de gestionar o contenir el conflicte? És realment possible “acompanyar”, “facilitar” o si més no “fomentar” l’autogovern a partir d’estructures verticals i burocràtiques? Quines mesures, estratègies i aliances són necessàries per enfrontar-se a aquests perills?

Organitza:

Contacte

Més informació: cursos@lahidra.net

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't