Jordi Colomer va demanar a l’actriu Pilar Rebollar que escenifiqués l’escena que, deu anys abans, li havia descrit quan els dos eren dins d’un ascensor a l’aparthotel Urbis de València. Un hotel de 8 plantes amb 3 apartaments exactament iguals a cadascuna on es trobava allotjada la companyia escènica que interpretava La Marquesa Rosalinda al Teatro Rialto, situat prop de l’hotel. Dins l’ascensor, Pilar Rebollar, que a l’obra interpretava el paper de “menina”, va polsar el botó de la planta sisena amb l’extrem del seu paraigua plegable. Durant el trajecte, va explica a Colomer l’aventura que cada nit vivia al seu apartament. Donada la seva alçada diminuta, havia d’obrir els calaixos de l’armari i pujar-los com esgraons per arribar a penjar l’abric, enfilar-se dalt d’un tamboret per desmaquillar-se davant del mirall o escalar el sofà per obrir la finestra. El seu apartament, idèntic a tots els altres, li resultava intransitable.

Simo, produït l’any 1997, és l’enregistrament d’aquesta escenificació. L’any anterior, Colomer havia començat a treballar amb el format vídeo, que li permetia introduir la narració, la ficció i la figura humana. Simo, la primera videoinstal·lació de l’artista, es va presentar per primera vegada en una sala de projecció construïda dins del MACBA. Com explica l’artista: “La idea de forjar un cànon de figura humana a través de sistemes de proporcions i construccions harmòniques ha dominat gran part de la cultura occidental, des dels kuroi grecs al Modulor de Le Corbusier, i per extensió a tota la producció d’objectes artificials. A la petita habitació blanca, Simo s’erigeix en model, en la seva doble accepció d’arquetipus i d’actriu protagonista. Envoltada d’objectes, mostra com el prototipus ideal respon en realitat a un estereotip. Simo actua sense pausa, de forma convulsiva, carregant amb fetitxes, en un món poblat de bosses que contenen capses i que contenen sabates.”