Amb formació a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Badalona i a la Universitat de Barcelona, Josep Uclés és un artista representatiu de la neofiguració europea. Amb una producció bàsicament pictòrica, també va treballar l'escultura i va fer alguna incursió en el camp de la performance. Amb els anys, Uclés va saber crear un univers pictòric clarament identificatiu. Allunyat dels circuits habituals del mercat de l'art i amb una personalitat molt crítica, pintava figures de rostres blancs, a vegades a manera d'autoretrat, situats al damunt de fons molt foscos. L'obra d'Uclés retrata amb acidesa i sarcasme els subjectes d'una societat moral putrefacta. Invoca realitats màgiques i també mons amenaçats que s'avancen a l'ecologisme, amb referències a la iconografia popular de l'erotisme i al món heterodox. Irònic i poètic alhora, imaginatiu i esotèric, eròtic i inquietant, el seu és un món habitat per éssers antropomorfs i eteris que, envoltats de constel·lacions, habiten un espai còsmic i sovint marginal.

Des de la seva primera exposició, al Museu de Badalona (1972), va formar part de mostres representatives com Seny i Rauxa, sobre l'avantguarda catalana, al Centre Georges Pompidou de París (1978), i Europa'79, a Stuttgart (1979), que va suposar l'esclat del retorn a la pintura en els anys vuitanta. Entre les seves exposicions individuals, destaquen les presentades a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (1981), el Museu de Badalona (1987), el Museu de Granollers (1987), el Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (1989), el Museu d'Art de Girona (2001) i el Museu de Badalona (2006). Va exposar també en galeries de ciutats com Milà, Basilea, Brussel·les, Maastricht, Canes, Montpeller, Zúric i Los Angeles. La seva obra es troba en col·leccions com el Museu de Badalona, el Museu de Granollers i el MACBA de Barcelona.