—Com va sorgir la idea dels poemes visuals? —Arran d'una exposició, l'any 1951, de Dau al Set a la Galeria Caralt, on hi havia textos meus, tenia tres poemes que, a falta d'un altre nom, en deia poemes experimentals perquè eren construïts a base d'objectes, un martell, una carta de joc, un clau trucat, etc. Va ser una necessitat de provar, de buscar una mesura nova al poema, igual que quan vaig fer teatre necessitava una tercera dimensió al text pla del poema escrit, i no la dramatúrgia tradicional. El que m'ha interessat sempre és l'aventura. Quan feia poesia essencialment literària, em vaig adonar que podia passar la vida fent odes i sonets. En els meus primers assajos literaris donava molta importància a l'idioma, al gruix de la llengua, però vaig veure que aquesta línia tenia molt de truc i que havia de buscar un nou concepte. Un dia, en João Cabral de Melo em va dir que valorava la meva poesia, imatjada i brillant, però que era com un ull que veu i no mira. Així va començar el que anomeno la poesia essencialista, per dir-ho d'alguna manera. Lladó, Ramon: «Entrevista a Joan Brossa: el poeta en estat d'aventura», El Temps (11 de juny de 1990), p. 76-79