Grup de Treball (Grup d'artistes)
Treball col·lectiu que consisteix a verificar la distribució de 44 professions entre 113 persones segons una nota apareguda últimament a la premsa
Treball col·lectiu que consisteix a verificar la distribució de 44 professions entre 113 persones segons una nota apareguda últimament a la premsa
1973
L’obra correspon a l’etapa de consolidació del Grup de Treball –que havia signat per primera vegada amb aquest nom feia pocs mesos, a l’estiu de 1973– i al·ludeix a la detenció policial de 113 persones per la seva activitat en la lluita antifranquista. Es tracta de 113 membres de l’Assemblea de Catalunya, una plataforma constituïda el 1971 que aglutinava un grup molt ampli d’oposició al franquisme. El 28 d’octubre de 1973, la policia va irrompre en una reunió de l’Assemblea a l’església Santa Maria Mitjancera de Barcelona i en va detenir 113 participants, uns fets coneguts com la «Detenció dels 113». Entre ells, hi havia dos membres del Grup de Treball. Els detinguts van ser empresonats durant un mes per raons polítiques i ideològiques. La detenció va tenir un ampli ressò a la premsa internacional.
Uns dies després d’aquests fets, el Grup de Treball va organitzar Tarragona, Informació d’Art a la Llibreria de la Rambla d’aquesta ciutat. La proposta consistia en un àmbit d’exposició i d’accions i un altre d’informació on es presentaven revistes, material audiovisual i textos en un moment en què la informació internacional que circulava a l’Estat espanyol era molt escassa. La idea de sortir de Barcelona i arribar a ciutats petites formava part de la voluntat del Grup de Treball de portar l’art més enllà de l’àmbit, encara minoritari, dels circuïts artístics. La primera Informació d’Art Concepte va ser a Banyoles el febrer de 1973. A la tardor, se’n van organitzar dues mostres més: a Tarragona, el novembre, i a Terrassa, el desembre.
Va ser a Tarragona, Informació d’Art on va aparèixer per primera vegada una referència als 113. La detenció dels 113 havia estat el 28 d’octubre. Dotze dies més tard, el 10 de novembre, Francesc Abad, Jaume Carbó, Maria Costa, Alícia Fingerhut, Antoni Mercader i Dorothée Selz es dirigien en cotxe cap a Tarragona per inaugurar la mostra. Havien previst realitzar unes accions, una xerrada breu i una taula rodona, però una aturada en el camí va canviar les coses. Els artistes van decidir que la detenció col·lectiva demanava passar a l’acció. Com a protesta, van anular els actes previstos i van redactar un text on s’esmentava per primera vegada la detenció massiva.
Unes setmanes més tard, l’1 de desembre, s’inaugurava Terrassa, Informació d’Art, organitzada als locals de l’Institut Industrial de Terrassa. El Grup de Treball hi va presentar Treball col·lectiu que consisteix a verificar la distribució de 44 professions entre 113 persones segons una nota apareguda últimament a la premsa. L’obra consistia en set fulls on s’havia transcrit una llista amb les professions de les persones detingudes. Administratius, estudiants, advocats, paletes, enginyers, comerciants, mestresses de casa, llicenciats, mecànics, camperols, escriptors, peons i altres. La llista acabava amb «1 director de cinema i 1 músic», una referència als dos membres del Grup de Treball que havien estat detinguts: Pere Portabella i Carles Santos. Tot i que es van reproduir les professions en lloc dels noms de les persones per evitar possibles represàlies policials contra els autors de l’obra, aquest fet va mostrar d’una manera molt directa l’interclassisme de la lluita antifranquista: una lluita que abastava tots els àmbits de la societat i tots els grups socials. La denúncia situa l’obra en la línia d’artistes conceptuals com Dan Graham o Joseph Kosuth. El Grup de Treball va fer una segona obra sobre aquestes detencions: Recorreguts. Treball col·lectiu de Barcelona, que es va presentar a la Mostra d’Art Realitat al Col·legi d’Aparelladors de Barcelona entre el desembre de 1973 i el gener de 1974. La peça reprodueix el recorregut físic que van fer els detinguts des del lloc de la detenció fins a la presó.
Uns dies després d’aquests fets, el Grup de Treball va organitzar Tarragona, Informació d’Art a la Llibreria de la Rambla d’aquesta ciutat. La proposta consistia en un àmbit d’exposició i d’accions i un altre d’informació on es presentaven revistes, material audiovisual i textos en un moment en què la informació internacional que circulava a l’Estat espanyol era molt escassa. La idea de sortir de Barcelona i arribar a ciutats petites formava part de la voluntat del Grup de Treball de portar l’art més enllà de l’àmbit, encara minoritari, dels circuïts artístics. La primera Informació d’Art Concepte va ser a Banyoles el febrer de 1973. A la tardor, se’n van organitzar dues mostres més: a Tarragona, el novembre, i a Terrassa, el desembre.
Va ser a Tarragona, Informació d’Art on va aparèixer per primera vegada una referència als 113. La detenció dels 113 havia estat el 28 d’octubre. Dotze dies més tard, el 10 de novembre, Francesc Abad, Jaume Carbó, Maria Costa, Alícia Fingerhut, Antoni Mercader i Dorothée Selz es dirigien en cotxe cap a Tarragona per inaugurar la mostra. Havien previst realitzar unes accions, una xerrada breu i una taula rodona, però una aturada en el camí va canviar les coses. Els artistes van decidir que la detenció col·lectiva demanava passar a l’acció. Com a protesta, van anular els actes previstos i van redactar un text on s’esmentava per primera vegada la detenció massiva.
Unes setmanes més tard, l’1 de desembre, s’inaugurava Terrassa, Informació d’Art, organitzada als locals de l’Institut Industrial de Terrassa. El Grup de Treball hi va presentar Treball col·lectiu que consisteix a verificar la distribució de 44 professions entre 113 persones segons una nota apareguda últimament a la premsa. L’obra consistia en set fulls on s’havia transcrit una llista amb les professions de les persones detingudes. Administratius, estudiants, advocats, paletes, enginyers, comerciants, mestresses de casa, llicenciats, mecànics, camperols, escriptors, peons i altres. La llista acabava amb «1 director de cinema i 1 músic», una referència als dos membres del Grup de Treball que havien estat detinguts: Pere Portabella i Carles Santos. Tot i que es van reproduir les professions en lloc dels noms de les persones per evitar possibles represàlies policials contra els autors de l’obra, aquest fet va mostrar d’una manera molt directa l’interclassisme de la lluita antifranquista: una lluita que abastava tots els àmbits de la societat i tots els grups socials. La denúncia situa l’obra en la línia d’artistes conceptuals com Dan Graham o Joseph Kosuth. El Grup de Treball va fer una segona obra sobre aquestes detencions: Recorreguts. Treball col·lectiu de Barcelona, que es va presentar a la Mostra d’Art Realitat al Col·legi d’Aparelladors de Barcelona entre el desembre de 1973 i el gener de 1974. La peça reprodueix el recorregut físic que van fer els detinguts des del lloc de la detenció fins a la presó.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
els textos de la web MACBA parteixen d'una documentació prèvia. En cas que hi hagi algun error, agrairem que ens el comuniqueu.
imatges
52 imatges
Consulta la
Biblioteca del MACBA
per a més informació sobre l'obra o l'artista.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
contacte
per a més informació, pots posar-te en contacte amb nosaltres a través dels enllaços següents
per a més informació
Sol·licitud de préstec d'imatges