El 1974 va ser un any de radicalització social en la lluita antifranquista. El dia 2 de març es va executar Salvador Puig Antich, fet que va suposar l’afermament de posicions crítiques respecte a un règim polític al qual se li començava a veure el final. En l’àmbit de l’art, aquell any també va suposar la clarificació de posicions. A parer del Grup de Treball, actiu des de feia dos anys, a la pràctica artística li era urgent un procés d’anàlisi, una tasca que va activar en les diferents mostres col·lectives on va participar.

L’exposició col·lectiva Mostra d’Art Múltiple, presentada al Foment de les Arts Decoratives (FAD) de Barcelona entre el 24 d’octubre i el 18 de novembre de 1974, va ser patrocinada per Renta Catalana, un grup immobiliari en el Consell d’Administració del qual hi havia militars i magistrats franquistes. En aquest context, el Grup de Treball va aconseguir presentar com a “obra d’art” un text de 10 fulls mecanografiats. El text conté una dura crítica a l’organització dels certàmens artístics, l’oportunisme dels intel·lectuals que els conceben i els criteris de selecció que apliquen. Demana una atenció més detallada a la problemàtica de l’art i l’artista en tant que reflex de la situació social del moment en el país. “Els concursos o certàmens estan directament orientats a 1) ésser una plataforma de publicitat i prestigi d’una entitat (Renta Catalana en aquest cas) i 2) a estimular la competitivitat entre els artistes i, per tant, l’individualisme, necessari des del punt de vista de les classes dominants per tal que l’artista tingui el paper de servidor de les necessitats ideològiques del capital.” Va ser signat per Francesc Abad, Jordi Benito, Xavier Franquesa, Imma Julián, Antoni Mercader, Carles Hac Mor, Antoni Muntadas, Santi Pau, Pere Portabella, Àngels Ribé, Manuel Rovira, Carles Santos, Dorothée Selz i Francesc Torres.

Es tracta del primer text que es presentava com a obra d’art a un certamen a Catalunya. El document va acompanyat d’una introducció crítica que fa referència a les activitats que es van organitzar en paral·lel al certamen celebrat al FAD, i que van consistir en col·loquis sobre cinema, teatre, art i literatura, i en una representació de teatre. Es tracta d’una nota en què el Grup de Treball denuncia que aquest programa és un plagi d’un altre que s’havia realitzat el mes de maig d’aquell mateix any també al FAD amb motiu de la mostra Noves Tendències Artístiques (teatre, plàstica, literatura, fotografia). Organitzat per l’Institut Alemany de Barcelona i el mateix FAD, en aquella ocasió el Grup de Treball va participar-hi amb un comunicat col·lectiu de diversos sectors de l’art i la cultura dins del cicle de xerrades que acompanyaven la mostra. Si bé llavors el programa d’actes s’havia entès com una línia de treball contínua per redefinir la pràctica artística i el seu lloc en el teixit social, en el certamen del mes de novembre patrocinat per Renta Catalana, els actes havien perdut qualsevol intenció crítica. És aquest fet el motiu de la denúncia del Grup de Treball.

Per a l’art conceptual català, la Mostra d’Art Múltiple va suposar el final d’un temps de convivència entre diferents opcions artístiques. Mentre que alguns artistes conceptuals es van anar desplaçant cap a un art més material, el Grup de Treball va seguir desenvolupant un conceptualisme textual i més teòric.