El lloc i les coses es presenta com un assaig escenogràfic sobre els vicis i les virtuts del projecte arquitectònic racionalista i dels espais museístics. Jordi Colomer reverteix l’ús habitual de les maquetes en arquitectura –objectes impol·luts que remeten a ciutats perfectes i models ideals– amb una antimaqueta que mostra la ciutat «utilitzada». Amb referències als arquitectons de Malévich, l’artista no pretén mostrar un model ideal sinó reconstruir el desordre d’una ciutat que ja existeix. La maqueta ja no es presenta com a projecte sinó com la representació del real. La taula petita, disposada sota la principal, mostra blocs de guix fets malbé, alguns mossegats, com a representació d’un submón urbà.