Formada al Music and Art High School, a la New School for Social Research i al City College de Nova York, Eleanor Antin va madurar com a artista al costat de poetes, creadors de teatre experimental i artistes Fluxus de les subcultures bohèmies del Nova York dels anys seixanta. El 1968 es va traslladar a Califòrnia, on aviat es va convertir en una figura central en el naixent moviment feminista de la costa oest. El seu profund activisme i l’ús de llenguatges pioners com la performance i el vídeo la van situar com un referent per a bona part de la creació artística americana que era crítica amb la tradició. Amb unes propostes sempre vibrants i arriscades, ha explorat qüestions d’identitat, de tradició cultural i vinculades al paper social de les dones. Durant més de cinquanta anys ha treballat amb el seu propi cos i amb múltiples alter ego incorporant diferents gèneres, races, professions, moments històrics i localitzacions geogràfiques. Interessada a mostrar els suposats marcadors d’identitat com una convenció fictícia i reivindicar les identitats fluïdes, ha exercit una notable influència en bona part dels debats feministes del segle XX. Des dels anys dos mil, s’ha centrat en la producció de composicions fotogràfiques de gran format que qüestionen les convencions de la història de l’art.

Amb una llarga i activa vida expositiva, algunes de les seves exposicions més destacades es van presentar al MoMA de Nova York (1973), la Clocktower de Nova York (1976), el Whitney Museum of American Art de Nova York (1978), Los Angeles Institute of Contemporay Art (1981), el San Diego County Museum of Art (1999) i la retrospectiva de Los Angeles County Museum of Art (1999). L’obra d’Antin forma part de col·leccions com la del Chicago Art Institute, el Whitney Museum de Nova York, el MoMA de Nova York, el Modern Art Museum de San Francisco i el MACBA de Barcelona, entre molts d’altres.