Activitats Cursos i seminaris

Programa d'Estudis Independents (PEI) 2008-2009

28 juny 2007 al 05 abr. 2009

Amb la participació de Xavier Antich, Manuel Asensi, Marcelo Expósito, Jordana Mendelson, Beatriz Preciado, Suely Rolnik, Neil Smith, George Yúdice, José Luis Falcó, Brian Holmes, David Harvey, Linda Williams, Manuel J. Borja-Villel, Joan Roca, Miren Etxezarreta, Enric Berenguer, Benjamin Buchloh, Judith Butler, Carlos Prieto, etc.

El Programa d'Estudis Independents (PEI) té per objectiu desenvolupar una reflexió en el camp de les pràctiques artístiques que vinculen l'art a les ciències humanes i a la intervenció criticosocial. En consonància amb aquest objectiu, tracta d'incentivar i formar en els estudiants una capacitat d'actuació en l'àmbit de l'activitat professional, que es fonamenta en una posició crítica respecte a l'art i la cultura. Partint d'una concepció del fet artístic com una producció en què conflueixen diferents sistemes, camps socials i sabers (crítica del discurs, estudis de gènere, nous moviments socials, economia, crítica de les teràpies, etc.), aspira que des del Programa es generi una activitat capaç de posar en qüestió el marc establert per la tecnocràcia neoliberal.

En conseqüència el PEI persegueix una repolitització de la pedagogia convertida en agent marginal i innocu per aquesta mateixa ideologia neoliberal. Aquesta repolitització està lligada a la seva pròpia tasca «pedagògica»: atès que s'ubica en un lloc de diferència respecte a l'educació institucional —des de la universitat fins als mitjans de comunicació, passant per l'escola i el museu (entre altres institucions implicades en el procés)—, exigeix una revisió dels pressupòsits dominants de l'ensenyament. El primer pressupòsit davant del qual es posiciona és la divisió de sabers tal com es practica en el nostre sistema social. El PEI persegueix la construcció de nous espais per a l'educació política. Per això es postula com un lloc per a l'experimentació de les formes de relació entre —d'entrada— el museu i els públics.

Estudis museístics. El PEI s'ofereix com un programa d'estudis museístics amb vocació internacional. Partint de la pressuposició que la teoria crítica, la pedagogia i el museu són vectors inseparables, tracta de dur a terme una indagació en tots aquests camps. En un moment en què la institució ha sortit enfortida dels atacs al museu característics de l'avantguarda i de les pràctiques de crítica institucional dels anys seixanta i setanta, avui s'enfronta a la necessitat d'una redefinició davant l'hegemonia del consum com a pensament dominant des dels anys vuitanta en les noves polítiques i indústries culturals. En aquest context, el PEI entén que cal reconsiderar el significat i la importància del museu com una institució que sorgeix històricament del projecte il·lustrat d'una educació popular. Per tant, el camp dels estudis museístics es converteix en un espai indissociable de la crítica sobre els processos de construcció del saber i les seves polítiques.

Davant de la proliferació actual de museus a escala internacional i davant de l'èmfasi dominant en els models de gestió, l'efecte del qual és l'hegemonia d'una noció de museu vinculada a les indústries de l'entreteniment de masses, el PEI vol oferir un espai alternatiu. Aquesta alternativa es basa en el rebuig d'unes nocions de gestió i les seves tècniques com el centre de l'espai museístic. Al contrari, dóna centralitat a nocions de discurs i pedagogia, sempre des d'una perspectiva multidisciplinària. El camp dels estudis museístics es converteix així en un espai indissociable de la crítica sobre els processos de construcció del saber i les seves polítiques, que parteix de la constatació de la centralitat del museu en la cultura moderna.

L'objectiu del PEI és afavorir l'activitat professional crítica en el camp artístic i cultural, una activitat capaç d'innovar i experimentar en l'espai institucional i social.

Programa i matèries. El PEI articula el fet artístic, la crítica d'art, l'acció política, la tecnologia del gènere i les ciències econòmiques i de la ciutat en un programa que coordina les diferents línies discursives que s'han anat desenvolupant en el museu durant els últims anys. El programa està constituït per espais mòbils de treball interconnectats i generadors d'una pluralitat d'activitats.

D'altra banda, es presenta com un programa que es desenvolupa al llarg de dos anys i s'estructura en set matèries, que vénen a representar unes 480 hores entre classes teòriques, classes pràctiques i seminaris. Hi haurà un taller monogràfic quinzenal que articularà la continuitat de les diverses matèries.

Programa

CALENDARI LECTIU

Cada any es distribueix en tres períodes lectius:
› De mitjan gener a març
› De mitjan abril a juny
› I d'octubre a novembre

L'estructura acadèmica del curs s'organitza per trimestres. Cada trimestre es dedica a una matèria, que consta d'una o dues classes setmanals, dos seminaris i un taller; excepte la matèria «Teoria i crítica del discurs», que es considera troncal del PEI i s'imparteix durant tot el bienni, un o dos cops per setmana, depenent del programa específic de cada trimestre.

Així, cada trimestre es compon de:
› Dues matèries que s'imparteixen els dijous i divendres de 18 a 21 h
› Dos seminaris de 12 a 15 hores, que es poden concentrar en dos o tres dies o al llarg de cinc dies
› I un taller de tres hores, quinzenal

Hores trimestrals aproximades

Docència: 48 / Seminaris: 20 / Taller: 12
Total aproximat d'hores del PEI durant el bienni 2008-2009:
480 hores

MATÈRIES

Teoria i crítica del discurs. Constitueix la columna vertebral del programa (és present en tots sis trimestres) i aborda les metodologies, els metallenguatges i les eines diferents que la història ha construït per acostar-se a la institució de l'art.

Economia i cultura. Una introducció a nocions bàsiques de ciència econòmica des d'una perspectiva multidisciplinària i arrelada en una comprensió social de la disciplina.

Tecnologies del gènere. Estudi del complex llegat teòric derivat dels estudis feministes, que constitueixen avui un dels eixos centrals per a qualsevol anàlisi de la visualitat.

Estratègies del desig. Les convergències i divergències entre els espais de la creativitat artística i els espais psicoterapèutics, superant críticament les formes toves de construir discursivament l'espai artístic, no com un espai compensatori de deficiències socials, sinó com un espai d'alteritat radical.

Imaginació política. Explora la vinculació entre l'activitat estètica i les formes d'acció política, i supera nocions insuficients tant del fet artístic com del polític.

Processos urbans. La ciutat és l'espai públic per excel·lència i, per tant, ha de ser un objecte d'estudi per a qualsevol iniciativa d'intervenció social des de l'àmbit artístic.

Art, visualitat i representació. En aquesta segona edició, el programa s'amplia cap a matèries de cultura visual, història de l'art i estudis culturals. Es tracta de configurar un camp més extens per a l'estudi de la cosa artística i de la visualitat, i que no es limita al discurs historiogràfic sinó que parteix del fet d'entendre que el camp artístic genera una forma específica de saber i de cultura, que cal abordar de manera expandida, transversal i multidisciplinària.

TALLER

L'art després dels feminismes. Després d'unes dècades durant les quals les diverses teories i pràctiques han posat en relleu la dimensió sexual i de gènere de les pràctiques artístiques, i, paral·lelament, la necessària visibilitat de l'obra d'artistes "dones" i de les "minories sexuals", així com el caràcter performatiu de la identitat i la naturalesa social i políticament construïda dels sexes, sembla que ha arribat el moment de fer un salt endavant amb allò que afecta la reflexió que se'n deriva i de repensar les implicacions d'aquestes lliçons feministes en la pràctica artística i les seves polítiques de visibilitat.

Més enllà del risc, evident en algunes exposicions recents, de centrar el feminisme en l'art entorn de les pràctiques artístiques fetes per dones, (una fase dialèctica per la qual calia passar necessàriament i que no es pot donar, ni de bon tros, per acabada) potser la qüestió més urgent avui és revisar les implicacions que, per al conjunt de les pràctiques artístiques i la seva visibilitat en els espais expositius –així com per a les seves implicacions polítiques–, poden derivar-se d'aquestes dècades d'emergència i articulació de la dimensió feminista de l'art.

El projecte de la segona edició del PEI pretén constituir un espai de documentació, d'investigació, d'anàlisi i de reflexió entorn de les implicacions de las recents teories feministes i queer en l'àmbit de les pràctiques artístiques. Aquest espai, alhora pedagògic i d'investigació, conflueix amb altres projectes del museu més amplis, com ara la creació d'un arxiu de pràctiques discursives i artístiques feministes i queer, i amb la preparació d'una exposició que en reculli l'impacte en l'art contemporani. Aquest treball sorgeix de la mateixa consciència que la politització de l'art no pot implicar l'essencializació d'una espècie de "gènere" polític per a l'art: de forma semblant, és l'àmbit de les pràctiques artístiques el que es veu interpel·lat i qüestionat per les aportacions de las teories feministes i queer. I, aquesta serà, per tant, una ocasió per reconsiderar el paper de la crítica institucional, pedagògica i expositiva, el lloc i la problemàtica política de les identitats, els cossos i les formes de subjectivació en l'art.

PROGRAMA 2008-2009

PRIMER TRIMESTRE Gener-març de 2008

Art, visualitat i representació
Documents (fotogràfics) moderns
Coordinació: Jordana Mendelson

Teoria i crítica del discurs
Els formalismes: del formalisme a l'estètica analítica, la fenomenologia, l'estructuralisme i la semiòtica
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich

SEGON TRIMESTRE Abril-juny de 2008

Economia i cultura
La privatització de la cultura
Coordinació: George Yúdice

Teoria i crítica del discurs
Marxismes i neomarxismes
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich

TERCER TRIMESTRE Setembre-desembre de 2008

Processos urbans
Revenja, revolta i reconstrucció
Coordinació: Neil Smith

Teoria i crítica del discurs
Noves formes de subjectivació: públic, esfera social
i teoria postcolonial
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich

QUART TRIMESTRE Gener-març de 2009

Imaginació política
Actualitat de la factografia
Coordinació: Marcelo Expósito

Teoria i crítica del discurs
Estratègies foucaultianes i deconstrucció
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich

CINQUÈ TRIMESTRE Abril-juny de 2009

Tecnologies del gènere
Pedagogies queer: aprenent dels monstres
Coordinació: Beatriz Preciado

Teoria i crítica del discurs
Ginoceptes i queerceptes
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich

SISÈ TRIMESTRE Setembre-desembre de 2009

Estratègies del desig
Art, política i terapia
Coordinació: Suely Rolnik

Teoria i crítica del discurs
Art, psicoanàlisi, esquizoanàlisi
Coordinació: Manuel Asensi i Xavier Antich

Programa obert. A més a més de les matèries obligatòries, el PEI ofereix una sèrie d'activitats en format obert que s'articulen amb el programa d'activitats del MACBA. Aquestes activitats aporten els crèdits necessaris per complir el recorregut acadèmic del PEI, i també seran obertes a persones no matriculades en el programa complet. Aquestes activitats complementen l'obtenció dels crèdits necessaris per complir el recorregut acadèmic del PEI.

Entre les activitats de format obert hi ha debats públics, seminaris, tallers, programes audiovisuals, conferències, etc.


PROFESSORS

Xavier Antich és doctor en Filosofia, professor d'Estètica i director del màster en Comunicació i Crítica d'Art de la Universitat de Girona. Va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig amb el llibre El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas, i el Premi Espais a la creació i a la crítica d'art, d'àmbit internacional, amb un assaig sobre l'artista Aureli Ruiz. Ha publicat un llibre sobre la metafísica d'Aristòtil ( Introducción a la metafísica de Aristóteles) i diverses traduccions de filòsofs contemporanis, com Merleau-Ponty, Emmanuel Lévinas, Franco Rella i Chantal Mouffe. És autor d'uns vuitanta articles publicats en revistes especialitzades i en publicacions col·lectives, fonamentalment sobre diverses qüestions de filosofia, estètica i art contemporani, i ha escrit textos de catàleg sobre l'obra de diversos artistes contemporanis. Forma part del consell redactor de les revistes L'espill (València) i Trame (Venècia), i del suplement Cultura/s del diari La Vanguardia.

Manuel Asensi és catedràtic de Teoria de la Literatura a la Facultat de Filologia de la Universitat de València. Ha estat professor visitant a diferents universitats d'Europa i dels Estats Units. És director de la col·lecció d'Humanitats de l'Editorial Tirant lo Blanch, i també de Prosopopeya (revista de crítica contemporánea), que publica aquesta mateixa editorial. Exerceix de crític cultural en el suplement Cultura/s del diari La Vanguardia. El seu camp d'investigació és, bàsicament, la teoria i la crítica literàries, la literatura espanyola, el cine i la crítica d'art. Entre les seves publicacions destaquen Historia de la teoría de la literatura (2 vols.) i Los años salvajes de la teoría (Philippe Sollers, Tel Quel y la génesis del post-estructuralismo francés).

Marcelo Expósito és actualment professor de la Facultat de Belles Arts de Conca i de l'Escola Elisava de Barcelona. Entre 2001 i 2006 fou coeditor de la revista Brumaria, i actualment col·labora amb l'equip editorial del projecte transform i la revista en línia transversal (www.transform.eipcp.net). Ha editat, sol o en col·laboració, els volums Plusvalías de la imagen; Chris Marker. Retorno a la inmemoria del cineasta; Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa; i Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella. Així mateix, ha participat en la investigació i els volums editats del projecte Desacuerdos. El seu treball com a artista discorre a cavall entre la pràctica teòrica, estètica i política.

Jordana Mendelson és autora de Documenting Spain: Artists, Exhibition Culture, and the Modern Nation 1929-1939, i coautora i cocomissària del catàleg i l'exposició Margaret Michaelis: fotografía, vanguardia y política en la Barcelona de la República. Els seus assaigs sobre art modern i història de la fotografia han aparegut a Modernism/modernity, Art Journal, Visual Resources, Journal of Spanish Cultural Studies, Boletín de la Institución Libre de Enseñanza i DC Papeles. És professora d'Història de l'Art a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign i comissària de l'exposició Revistas y guerra 1926-1939, presentada al Museo Nacional Centro de Art Reina Sofía, a Madrid, el 2007.

Beatriz Preciado és filòsofa i activista queer. Ensenya en diferents universitats espanyoles i estrangeres, com la Universitat París VIII - Saint-Denis. És autora del llibre Manifiesto contra-sexual i de nombrosos articles publicats en revistes, com ara Multitudes, Eseté o Artecontexto, i en catàlegs i publicacions col·lectives, com Airs de Paris o Cold War/Hot Houses. Properament publicarà T yonki, un autoassaig sobre pràctiques fàrmaco-pornogràfiques transgènere, i Vigilar y complacer: arquitectura y pornografía en las casas Playboy.

Suely Rolnik és psicoanalista, crítica cultural i comissària d'exposicions. És docent titular de la Pontifícia Universitat Catòlica de São Paulo, on coordina el Nucli d'Estudis Transdiscplinaris de la Subjectivitat, del Postgrau en Psicologia Clínica. Es va
exiliar a París entre 1970 i 1979, on a més de la seva formació psicoanalítica es va diplomar en Filosofia, Ciències Socials i Psicologia. És d'aquesta època l'inici de la seva relació amb Deleuze i Guattari. També és d'aquest període la seva amistat amb Lygia Clark, el treball de la qual Estruturação del Self va ser el tema de la seva tesi a França (1978); tema amb el qual ha seguit treballant fins avui. El treball principal de Rolnik són les polítiques de subjectivació en el moment actual, abordades des d'un punt de vista transdisciplinari, que es concentra en els últims anys en l'art contemporani, en els seus creuaments amb la política i la clínica. En castellà hi ha publicat el seu llibre Micropolítica. Cartografías del deseo, amb Felix Guattari.

Neil Smith es va formar com a geògraf i la seva investigació explora l'extensa intersecció entre espai, naturalesa, teoria social i història. Ensenya Antropologia Urbana, Antropologia Cultural i Antropologia Mediambiental, i dirigeix el Center for Place, Culture and Politics. El seu treball mediambiental és en bona mesura teòric, i se centra en alguns aspectes de la producció de la naturalesa. Els seus interessos urbans contemplen la investigació a llarg termini sobre l'aburgesament, incloent-hi el treball empíric a Amèrica del Nord i Europa i una sèrie d'articles teòrics que destaquen la importància dels models d'inversió i desinversió en el mercat immobiliari. Els seus interessos en teoria social inclouen l'economia política i el marxisme, i es basen en el seu treball teòric sobre el desenvolupament desigual. Coedita Society and Space i és membre de nombrosos consells redactors, com els de Social Text i Capitalism, Nature, Socialism.

George Yúdice és professor titular de l'American Studies Program i del Departament d'Espanyol i Portuguès de la Universitat de Nova York (NYU). És director del Centre d'Estudis Llatinoamericans i del Carib de la NYU. Ha treballat sobre literatura i art, polítiques culturals, globalització i processos transnacionals, i és referència imprescindible en els estudis culturals sobre Amèrica Llatina. És autor, entre altres títols, de El recurso de la cultura, Vicente Huidobro y la motivación del lenguaje poético, i Política cultural, amb Toby Miller. Ha compilat, juntament amb Jean Franco i Juan Flores, On Edge: The Crisis of Contemporary Latin American Culture.

Inscripció

Requisits d'admissió: Els interessats han d'estar en possessió d'una llicenciatura o equivalent.

Els idiomes del Programa seran el castellà i l'anglès (10 % aproximadament). Els idiomes de lectura seran, a més, el català, el francès i l'italià, i pot haver-hi seminaris en anglès, francès o italià, sense traducció. El programa obert serà en diversos idiomes, amb traducció simultània.

Sol·licituds: Els aspirants al Programa han d'aportar la documentació següent:
› Document de sol·licitud
› Text de motivació (2 pàgines)
› Currículum
› Tres cartes de recomanació
› Fotocòpia compulsada del títol universitari
› Fotocòpia del DNI o del passaport

La selecció dels aspirants es farà a partir dels materials aportats i una entrevista personal. Es valorarà, sobretot, la relació entre els continguts i els objectius del Programa amb l'experiència i l'activitat dels sol·licitants, ja siguin de tipus acadèmic o professional. Així mateix, es verificarà el nivell d'anglès.

Reconeixement acadèmic: El MACBA està en procés d'establir un conveni amb la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (U of I) que permetrà que els dos anys del PEI computin com un curs acadèmic dins del grau de Master of Arts (MA) del programa d'Història de l'Art d'aquesta Universitat. D'aquesta manera, els alumnes del PEI podran optar a un programa de beques que els permetrà, si cursen un any complementari als Estats Units, obtenir el grau de MA per la U of I.

El nombre de beques disponibles i les condicions d'accés es faran públics en iniciar el segon curs del PEI.

Places disponibles: Mínim de 20 i màxim de 40 participants. El MACBA es reserva el dret d'anul·lar el curs si no hi ha un mínim d'inscrits.

Matrícula: El preu de la matrícula és de 3.000 euros.
Forma de pagament: 60 % al desembre de 2007 i 40 % al juliol de 2008.

Beques i finançament: El PEI ofereix cada any un nombre de beques parcials i totals. Les persones que hi estiguin interessades han de sol·licitar la beca a la Secretaria del Programa. En aquesta sol·licitud s'ha d'acreditar el lloc de residència i els ingressos (declaració de renda).

Per a més informació sobre altres vies de finançament, cal consultar amb la Secretaria del Programa.

Admissió i matrícula: Data límit per a la recepció de les sol·licituds: 5 de novembre de 2007.
Formalització de la matrícula: desembre de 2007.

Seu: Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Plaça dels Àngels, 1 Tel: 93 412 08 10 / Fax: 93 412 46 02

Contacte

Programes públics MACBA
pei@macba.cat

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Documents

Àudios

Publicacions

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.