«En aquell moment (2008), l'única opció que tenien els cubans de sortir del país legalment era enamorant un o una turista i casant-se amb ell o ella. L'amor s'havia convertit en una mena de passaport cap a la llibertat –o cap a la il·lusió de llibertat– (...).

»La idea era seguir el mateix patró. Em casaria amb un cubà, li facilitaria els mitjans per obtenir els anhelats papers i permisos per sortir del país a canvi de fer-lo servir en una obra d'art. Utilitzaria l'amor com a mitjà per enganyar la burocràcia cubana i espanyola. Així va néixer el projecte Ajuda humanitària.

»Amb aquesta intenció vaig convocar una mena de concurs públic en què m'oferia com a esposa al cubà que m'escrivís “la carta d'amor més bonica del món”. Un jurat format per tres prostitutes cubanes s’encarregaria d’escollir lacarta guanyadora. (...)  Un cop adquirida la nacionalitat, ens divorciaríem, tal com dictaven les bases del concurs. En cas de venda de l'obra, farem repartició de béns dividint-nos els guanys a parts iguals.»

Núria Güell, del projecte Ajuda humanitària.

Després de rebre més de trenta cartes, Núria Güell i Yordanis es casaven civilment a l’Havana el 2009, abans de viatjar cap a Espanya.