Electrotèrmica núm. 6

Amèlia Riera és una artista inclassificable que va treballar al marge dels cànons artístics. Pionera en l’art des d’una perspectiva de gènere, va obrir nous camins amb la seva concepció del fetitxe i de la teatralització. L’any 1972 va començar la sèrie de les «Electrotèrmiques», intervenint torsos de maniquins amb material elèctric, passamaneria, cromos, radiografies, claus i altres elements diversos. Absorbint la màgia dels fetitxes i dels ídols antics des d’una mirada surrealista, construeix cossos femenins amputats i violentats que lluiten contra la cosificació i la servitud de la dona objecte. Com en totes les seves propostes artístiques, Riera subverteix amb una llibertat extrema els arquetips de representació de la dona i la seva sexualitat. La incomunicació, les relacions de poder, el control disciplinari del cos i una subjectivitat sotmesa i expropiada són els eixos amb què l’artista cerca exorcitzar el present.