Formada en belles arts a la Universitat de Barcelona, Julia Montilla es serveix d'una multiplicitat de mitjans per analitzar el paper de la imatge i la construcció visual del quotidià. Mitjançant dispositius com el vídeo, la instal·lació, la fotografia, l'escultura o els diaporames, s'interessa especialment pel fenomen de l'èxtasi religiós i la fascinació, però també pels estereotips de la felicitat i les convencions socials dels afectes i la sentimentalitat, i per la denúncia de la precarietat i l'exclusió laboral. A més d'una anàlisi dels codis de construcció de la mirada en les societats contemporànies, les seves propostes tenen sempre un element de crítica social.

Des de finals dels anys noranta, ha exposat ininterrompudament en espais com la Capella de l'Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1999), la Fundació "la Caixa" de Lleida (2003), el Centro Cultural Matadero d'Osca (2009), l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona (2013) i el Museo de Arte Contemporáneo de Lleó (2015).