Josep Ponsatí (Banyoles, Girona, 1947) viu i treballa a Porqueres (Girona). Es va formar a Barcelona amb estades a París i Nova York, i va participar en les accions i esdeveniments col·lectius del conceptualisme de la Catalunya de finals dels seixanta. Les seves primeres escultures cinètiques, de caire minimalista i constructivista, aviat van derivar cap al món de l'inflable, un objecte escultòric efímer estretament vinculat al paisatge, que el va situar en el mapa de l'art conceptual. El 1971 va construir el seu primer inflable i des de llavors va centrar la seva expressió plàstica en la producció d'inflables de grans dimensions. L'any 1973, arran de la seva participació en la Biennal de París, els seus inflables van obtenir un ressò internacional. Si bé l'enlairament d'aquestes estructures aèries tenia un caràcter lúdic i participatiu, anaven sempre precedides d'un càlcul i d'un llarg procés tècnic. En els anys vuitanta i amb posterioritat, Ponsatí ha desenvolupat objectes escultòrics aeris i efímers de molta més complexitat.

Els enregistraments sobre els seus inflables s'han projectat a la Biennal de París (1973), la Fundació Joan Miró (1977), el Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona (1989 i 1992), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2005), el National Museum of Contemporary Art de Corea (2010), el MACBA (2011), la Moderna galerija de Ljubljana (2011-2012) i el CaixaForum Madrid (2011-2012). El 1986, el Museu d'Història de Girona va dedicar-li una retrospectiva. La seva obra forma part de les col·leccions del Centre Pompidou de París i del MACBA.