Format en Filosofia i en l'activisme social dels anys vuitanta, Javier Peñafiel (Saragossa, 1964) va accedir a l'art a través dels tallers de la Quinzena d'Art Contemporani de Montesquiu (QUAM) de Vic, el Círculo de Bellas Artes de Madrid i Arteleku de Donostia. Viu i treballa entre Barcelona i Mallorca. Peñafiel produeix instal·lacions amb objectes, dibuixos, imatges i textos; conferències performàtiques i lectures dramatitzades, textos dramatúrgics per a vídeo, llibres d'artista i publicacions. El seu treball es construeix com una reflexió sobre el subjecte contemporani i una crítica als mites fundacionals de la modernitat. La ironia i l'humor, però també el nihilisme i l'absurd quotidià, articulen una obra heterogènia que aposta per la rebel·lió i la insubmissió crítica. Peñafiel dona una importància cabdal al llenguatge, que utilitza amb una gran habilitat metafísica i poètica per mostrar la cara oculta del subjecte, de la realitat i del mateix llenguatge.

Ha presentat la seva obra en espais com el Museo Pablo Serrano de Saragossa (2004), Museu de Arte Contemporânea de Niterói al Brasil (2006), Museum für Angewandte Kunst de Frankfurt (2007), Biennal de Sâo Paulo (2008), La Panera de Lleida (2011), Museo de Arte Contemporáneo de la Universidad de Santiago de Chile (2014) o Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (2016). La seva obra forma part de les col·leccions de "la Caixa", el CGAC de Santiago de Compostel·la, el MUSAC de León, el Museu de Granollers o el MACBA de Barcelona, entre d'altres.