Dorothée Selz va néixer el 1946 a París, ciutat on viu i treballa. Formada en una família de col·leccionistes d'art i neboda del crític d'art Jean Selz, als anys setanta va entrar en contacte amb l'anomenat Grup dels Catalans a París i va col·laborar en els rituals comestibles i festius realitzats per Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra. La seva producció inicial, amb collages que qüestionen el lloc de la dona en els mitjans, ja incorporava referències a elements comestibles. Amb els anys, les seves escultures, pintures i collages dialoguen amb les arts populars i amb l'etnografia de diverses parts del món. Ofrenes de Bali, figures de sucre de Mèxic i objectes d'artesania de diferents continents s'incorporen a les seves obres amb la intenció d'esborrar els límits entre les arts majors i menors. Amb un llenguatge pròxim al pop, Selz construeix escultures recobertes de materials comestibles com fruites o dolços que ella anomena «escultures comestibles efímeres». Concebudes específicament per a cada espai i construïdes de manera festiva amb la participació del públic, uneixen un registre visual, gustatiu i lúdic.
Des dels anys setanta, ha exposat en espais com la Fundació Joan Miró de Barcelona (1983) o l'Institut Francès de Buenos Aires (2006) i el de Rio de Janeiro (2011). Ha realitzat les seves instal·lacions en espais públics de l'American Craft Museum de Nova York (1988), el Centre Georges Pompidou de París (2000) o el Musée du Louvre de París (2005), entre d'altres.