Daniel G. Andújar (Almoradí, Alacant, Espanya, 1966) és un artista visual, teòric i activista que treballa i viu a Barcelona. A través d'intervencions en l'espai públic i d'un ús crític dels mitjans digitals i les estratègies de comunicació de les corporacions que hi estan vinculades, el treball teòric i artístic desenvolupat per Daniel G. Andújar oscil·la entre territoris reals (la ciutat) i virtuals (la Xarxa). Parteix de la premissa que, mostrant i disseccionant les connexions que s'hi troben, es poden preveure les desigualtats generades per les relacions socials i de poder en un context com l'actual. La majoria dels seus projectes artístics es basen en una investigació col·laborativa que explora diferents fenòmens polítics, històrics, socials i culturals i les seves representacions mediàtiques: la política corporal, la corrupció, la censura, la xenofòbia, els desenvolupaments urbans, les indústries culturals, la inclusió i exclusió de les tecnologies, l'ús de l'espai públic, etcètera. Ha impartit i dirigit tallers i seminaris per a artistes i col·lectius socials en nombrosos països. Cal destacar el seu projecte Technologies To The People (TTTP), creat al 1996 com una corporació fictícia amb el propòsit de reflectir irònicament el cinisme amb què les grans corporacions gestionen el món digital, i la seva exploració de l'arxiu, no com un repositori d'informació, sinó com una gran maquinària de control del coneixement.

Des de l'any 2000, ha portat els seus projectes a espais expositius d'arreu del món. Entre d'altres, el Museu de la Universitat d'Alacant (2000), el Museum Aarhus Kunstbygning. Center for Contemporary Art d'Aarhus, Dinamarca (2007), el Württembergischer Kunstverein de Stuttgart (2008), el Museum for Modern Art Bremen (2009), el National Museum of Contemporary Art de Seül (2010), el Centre del Carme de València (2018), el Carré D'Art-Musée d'art contemporain de Nimes (2019), La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona (2020), Es Baluard de Palma de Mallorca (2022) i el Museo Nacional de Antropología de Madrid (2023). El 2015, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid en va presentar una antològica. Ha participat també en nombroses biennals, entre les quals la Manifesta 4 a Frankfurt del Main (2002), la 53ena Biennal de Venècia (2009) i la documenta 14 a Atenes i Kassel (2017). La seva obra forma part de nombroses col·leccions, com la del Museo Centro Nacional de Arte Reina Sofía de Madrid, The Newark Museum of Art de Nova Jersey, el Walker Art Center de Minneapolis, l'Institut Valencià d'Art Modern i el MACBA de Barcelona, entre d'altres.