Activitats Cine i vídeo

Ombres i silencis o els fantasmes que tornen com la primera vegada

Cicle de cinema comissariat per Andrés Duque

04 maig al 22 juny 2016

José Antonio Hernández-Díez

José Antonio Hernández-Díez "Annabel Lee", 1988–2016

El 1896, l’escriptor Màxim Gorki assisteix a una funció de «les fotografies animades» dels germans Lumière i en deixa el seu testimoni: «Ahir a la nit vaig ser al Regne de les ombres. Si sabíeu com n’és, d’estrany! Un món sense so, sense color. Totes les coses –la terra, els arbres, la gent, l’aigua i l’aire– hi estan imbuïdes d’un cel gris, grisos ulls enmig de rostres grisos i, als arbres, fulles d’un gris cendra. No és la vida, sinó la seva ombra; no és el moviment, sinó el seu espectre silenciós [...]. I enmig de tot, un silenci estrany, sense que s’escolti la remor de les rodes, el so dels passos o de les veus. Res. Ni una sola nota d’aquesta confusa simfonia que acompanya sempre els moviments de les persones. Calladament, el fullatge gris cendra dels arbres es belluga amb el vent i les siluetes grises de les persones, que semblen condemnades a l’etern silenci i cruelment castigades en ser privades de tots els colors de la vida, llisquen en silenci sobre un terra gris [...]. Aquesta vida, grisa i muda, t’acaba trastornant i deprimint. Sembla que transmeti un advertiment, carregat d’un sentit vague però sinistre, que fa estremir el cor. Te n’oblides d’on ets. Imaginacions estranyes envaeixen la ment i la consciència comença a afeblir-se i a obnubilar-se...»*

Com afirma Oubiña en el seu llibre, hi ha alguna cosa fantasmagòrica en la descripció de Gorki. El món que es projecta sobre la pantalla està habitat per ombres que han suplantat les persones i les coses. Són sinistres en el sentit freudià del terme. I això és el que les torna admonitòries, inquietants, temibles. El que sorprèn Gorki no és l’avenç tecnològic, sinó el caràcter espectral de les figures. L’afirmació que hi ha fantasmes.

Inspirat en algunes de les primeres videoinstal·lacions de l’artista plàstic José Antonio Hernández-Díez, concretament Annabel Lee (1988) i Houdini (1989), el cineasta Andrés Duque proposa un conjunt de pel·lícules que li produeixen el mateix esbalaïment sobrenatural que va sentir en veure-les exposades per primera vegada a la Galería de Arte Nacional de Caracas. «No és la vida, sinó la seva ombra» perquè, adverteix Gorki, hi falten els colors i els sons.

* Máximo Gorki, «El reino de las sombras», dins David Oubiña, Una juguetería filosófica. Buenos Aires: Editorial Manantial, 2009, p. 9-10.

Programa

DEL 4 DE MAIG AL 22 DE JUNY DE 2016, 19 h
Lloc: Auditori Meier

Dimecres 4 de maig, 19 h - José Antonio Hernández Díez
Schastye (La felicitat), Aleksandr Medvedkin, 1935, Rússia, 95 min, b/n, sense so.
Tot i haver estat rodada el 1935, és una pel·lícula muda. Narra les vicissituds d’un pagès incapaç d’aconseguir una bona collita. Una acció coratjosa el reconciliarà amb si mateix i amb els altres.

Dimecres 18 de maig, 19 h - Andrés Duque
Finis Terrae, Jean Epstein, 1929, França, 80 min, b/n, sense so.
Quatre jornalers van a l’illa Bannec per treballar en la collita. Un d’ells perd la mà i se li infecta la ferida, de manera que ha de deixar la feina.

Dimecres 15 de juny, 19 h - Latitudes
He Who Gets Slapped (El qui rep la bufetada), Victor Sjöström, 1924, USA, 83 min, b/n, sense so, 35 mm.
Paul Beaumont, científic i humanista, al cap de molts anys d’estudi descobreix una revolucionària teoria, però el seu protector (Marc McDermott) l’hi roba i, a més, sedueix la seva dona (Ruth King). L’ofensa es segella amb una bufetada que provoca les burles de tota la comunitat científica. Beaumont fuig avergonyit i es refugia en un circ, on es fa famós com el pallasso «que rep les bufetades». Els capricis del destí fan que una nit es trobi entre el públic el seu pèrfid benefactor, que es mostra interessat per la bella Consuelo (Norma Shearer).

Dimecres 22 de juny, 19 h - Andrés Duque [Sessió gratuïta]
Vampyr, Carl Theodor Dreyer, 1932, França i Alemanya, 75 min, b/n, sense so.
La pel·lícula és una adaptació lliure de la novel·la curta de 1872 Carmilla, de Sheridan Le Fanu. Amb l'aura de conte de terror i plagada d'elements sobrenaturals, es desenvolupa la història d'Allan Gray, un jove absort en l'estudi de la demonologia i les tradicions vampíriques.

Patrocinador principal d'activitats:

Inscripció

Gratuït amb carnet Amic. Aforament limitat

Inscripció Accedeix-hi directament fent clic al botó.

Contacte

Programes públics
macba@macba.cat
Tel: 93 481 33 68

Informació per al visitant

Inscripció Accedeix-hi directament fent clic al botó.

Inscripció Accedeix-hi directament fent clic al botó.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Exposicions

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.