El MACBA y el Museum Ludwig de Colonia organizaron esta exposición retrospectiva como un recorrido por la obra de Richard Hamilton desde 1937 hasta 2002, cuyo objetivo era la síntesis de los elementos más representativos de la cultura occidental contemporánea. La influencia de Marcel Duchamp, Joseph Beuys o James Joyce; la utilización de fuentes como el consumo, el ocio, la publicidad y la historia del arte; y la creación de un paisaje iconográfico a través de la cultura popular son algunos de los aspectos que convirtieron a Hamilton en el padre del arte pop. Además de este catálogo ilustrativo de 346 obras, el MACBA publicó un opúsculo con el texto de László Glozer Una visualización prismática.


Richard Hamilton. Retrospective
62,30 €
disponible en la biblioteca
mostrar más
mostrar menos
artista
Richard Hamilton va iniciar la seva formació a la Saint Martin’s School of Art i més tard a la Royal Academy Schools; entre 1941 i 1946 –massa jove per ser enviat com a soldat a la Segona Guerra Mundial– va treballar com a delineant tècnic. Més tard, va estudiar a la Slade School of Fine Art, University College de Londres. Al començament dels anys cinquanta, mentre treballava com a maquetista i a través de la seva amistat amb l’artista i fotògraf Nigel Henderson, va realitzar una exposició a l’Institute of Contemporary Arts (ICA) de Londres, inaugurant així una sèrie d’exposicions que van renovar totalment el format expositiu a l’ús. També en aquests anys va ser membre de l’Independent Group, format al 1950 a l’ICA per un grup d’arquitectes, escriptors i artistes. Els debats del grup van contribuir enormement al desenvolupament de l’art pop britànic.
Hamilton va ser un dels primers a seguir la teoria del crític d’art Lawrence Alloway sobre la continuïtat entre el pop i les belles arts. Hamilton la va interpretar en el sentit que, en art, no hi ha cap jerarquia de valors: tot val igual. Les seves idees van ser definitives per consolidar l’art pop a Europa. El collage titulat Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing?, presentat a l’exposició a la Whitechapel Gallery de Londres el 1956, va ser definitiu: pocs artistes han contribuït a consolidar el pop com Hamilton. Va ser ell mateix qui va utilitzar per primera vegada la paraula pop en escriure-la al damunt d’una piruleta (una lollipop) en aquest collage. Incondicional de Duchamp, Hamilton va dissenyar una versió tipogràfica de La boîte verte (La mariée mise à nu par ses célibataires, même) de Marcel Duchamp, i amb l’ajut del mateix artista la va reconstruir .
L’estiu de 1963, Richard Hamilton va anar a Cadaqués, al nord de la Costa Brava, a visitar el seu amic Duchamp. A partir de llavors va fer-hi llargues estades i va convidar-hi a d’altres artistes amb qui va col·laborar, com Dieter Roth i Marcel Broodthaers.
Hamilton ha estat un dels artistes britànics més influents del segle XX, i la seva producció abraça tècniques artístiques diverses com la pintura, el dibuix, el gravat, la fotografia i el disseny. Interessat en portar la tecnologia cap a l’art, als anys vuitanta va començar a crear treballs partint d’ordinadors. Sota un aspecte irònic i lúdic, la seva és una reflexió molt crítica sobre la societat de consum i l’imaginari mediàtic contemporani.
Entre la seves primeres exposicions, destaquen Growth and Form (1951) a l’ICA de Londres, Man, Machine and Motion (1955) a la Hatton Gallery de Newcastle i a l’ICA de Londres, This is Tomorrow (1956) a la Whitechapel Gallery de Londres, i an Exhibit (1957) a la Hatton Gallery i a l’ICA. Sobre Richard Hamilton s’han realitzat diferents retrospectives: a la Tate Gallery de Londres (1970 i 1992), al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York (1973), el MACBA de Barcelona i el Museum Ludwig de Colònia (2003) i Tate Modern de Londres i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2014). Entre altres mostres internacionals, va participar a la Documenta de Kassel (1968 i 1997), la Biennal de São Paulo (1989), la Biennal de Venècia (1993) i la Biennal de Shanghai (2006).
The Independent Group
independentgroup.org [consulta: 14 de gener de 2015]
Institute of Contemporary Arts, ICA
www.ica.art [consulta: 14 de gener de 2015]
L’any 2003, Richard Hamilton (Londres, Gran Bretanya, 1922) va escriure una petita autobiografia: «Va gaudir d’uns llargs estudis acadèmics que van ser interromputs per la guerra, durant la qual es va convertir en dibuixant tècnic. Va fer classes a escoles d’art durant 14 anys mentre es reeducava en la tècnica de la pintura. La devoció pel treball i l’esperit de Marcel Duchamp el van portar a repensar, entre els anys 1957 i 1966, les obres de Duchamp Le Boîte Vert i Le Grand Verre – La Mariée mise a nu par ses célibataires, même. Va aconseguir cert èxit com a artista professional després de la seva exposició a la Tate Gallery de Londres l’any 1970».1
Leer más
Hamilton va ser un dels primers a seguir la teoria del crític d’art Lawrence Alloway sobre la continuïtat entre el pop i les belles arts. Hamilton la va interpretar en el sentit que, en art, no hi ha cap jerarquia de valors: tot val igual. Les seves idees van ser definitives per consolidar l’art pop a Europa. El collage titulat Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing?, presentat a l’exposició a la Whitechapel Gallery de Londres el 1956, va ser definitiu: pocs artistes han contribuït a consolidar el pop com Hamilton. Va ser ell mateix qui va utilitzar per primera vegada la paraula pop en escriure-la al damunt d’una piruleta (una lollipop) en aquest collage. Incondicional de Duchamp, Hamilton va dissenyar una versió tipogràfica de La boîte verte (La mariée mise à nu par ses célibataires, même) de Marcel Duchamp, i amb l’ajut del mateix artista la va reconstruir .
L’estiu de 1963, Richard Hamilton va anar a Cadaqués, al nord de la Costa Brava, a visitar el seu amic Duchamp. A partir de llavors va fer-hi llargues estades i va convidar-hi a d’altres artistes amb qui va col·laborar, com Dieter Roth i Marcel Broodthaers.
Hamilton ha estat un dels artistes britànics més influents del segle XX, i la seva producció abraça tècniques artístiques diverses com la pintura, el dibuix, el gravat, la fotografia i el disseny. Interessat en portar la tecnologia cap a l’art, als anys vuitanta va començar a crear treballs partint d’ordinadors. Sota un aspecte irònic i lúdic, la seva és una reflexió molt crítica sobre la societat de consum i l’imaginari mediàtic contemporani.
Entre la seves primeres exposicions, destaquen Growth and Form (1951) a l’ICA de Londres, Man, Machine and Motion (1955) a la Hatton Gallery de Newcastle i a l’ICA de Londres, This is Tomorrow (1956) a la Whitechapel Gallery de Londres, i an Exhibit (1957) a la Hatton Gallery i a l’ICA. Sobre Richard Hamilton s’han realitzat diferents retrospectives: a la Tate Gallery de Londres (1970 i 1992), al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York (1973), el MACBA de Barcelona i el Museum Ludwig de Colònia (2003) i Tate Modern de Londres i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2014). Entre altres mostres internacionals, va participar a la Documenta de Kassel (1968 i 1997), la Biennal de São Paulo (1989), la Biennal de Venècia (1993) i la Biennal de Shanghai (2006).
The Independent Group
independentgroup.org [consulta: 14 de gener de 2015]
Institute of Contemporary Arts, ICA
www.ica.art [consulta: 14 de gener de 2015]
L’any 2003, Richard Hamilton (Londres, Gran Bretanya, 1922) va escriure una petita autobiografia: «Va gaudir d’uns llargs estudis acadèmics que van ser interromputs per la guerra, durant la qual es va convertir en dibuixant tècnic. Va fer classes a escoles d’art durant 14 anys mentre es reeducava en la tècnica de la pintura. La devoció pel treball i l’esperit de Marcel Duchamp el van portar a repensar, entre els anys 1957 i 1966, les obres de Duchamp Le Boîte Vert i Le Grand Verre – La Mariée mise a nu par ses célibataires, même. Va aconseguir cert èxit com a artista professional després de la seva exposició a la Tate Gallery de Londres l’any 1970».1
IRichard Hamilton: Dieter Roth – Richard Hamilton, Collaborations, Relations – Confrontations. Edition Hansford Mayer i Fundaçao de Serralves, 2003.color=»#999999″>
artistas
1 artistas

01.06.2003