Proposiciones

Richard Hamilton va iniciar la seva formació a la Saint Martin’s School of Art i més tard a la Royal Academy Schools; entre 1941 i 1946 –massa jove per ser enviat com a soldat a la Segona Guerra Mundial– va treballar com a delineant tècnic. Més tard, va estudiar a la Slade School of Fine Art, University College de Londres. Al començament dels anys cinquanta, mentre treballava com a maquetista i a través de la seva amistat amb l’artista i fotògraf Nigel Henderson, va realitzar una exposició a l’Institute of Contemporary Arts (ICA) de Londres, inaugurant així una sèrie d’exposicions que van renovar totalment el format expositiu a l’ús. També en aquests anys va ser membre de l’Independent Group, format al 1950 a l’ICA per un grup d’arquitectes, escriptors i artistes. Els debats del grup van contribuir enormement al desenvolupament de l’art pop britànic.

Hamilton va ser un dels primers a seguir la teoria del crític d’art Lawrence Alloway sobre la continuïtat entre el pop i les belles arts. Hamilton la va interpretar en el sentit que, en art, no hi ha cap jerarquia de valors: tot val igual. Les seves idees van ser definitives per consolidar l’art pop a Europa. El collage titulat Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing?, presentat a l’exposició a la Whitechapel Gallery de Londres el 1956, va ser definitiu: pocs artistes han contribuït a consolidar el pop com Hamilton. Va ser ell mateix qui va utilitzar per primera vegada la paraula pop en escriure-la al damunt d’una piruleta (una lollipop) en aquest collage. Incondicional de Duchamp, Hamilton va dissenyar una versió tipogràfica de La boîte verte (La mariée mise à nu par ses célibataires, même) de Marcel Duchamp, i amb l’ajut del mateix artista la va reconstruir .

L’estiu de 1963, Richard Hamilton va anar a Cadaqués, al nord de la Costa Brava, a visitar el seu amic Duchamp. A partir de llavors va fer-hi llargues estades i va convidar-hi a d’altres artistes amb qui va col·laborar, com Dieter Roth i Marcel Broodthaers.

Hamilton ha estat un dels artistes britànics més influents del segle XX, i la seva producció abraça tècniques artístiques diverses com la pintura, el dibuix, el gravat, la fotografia i el disseny. Interessat en portar la tecnologia cap a l’art, als anys vuitanta va començar a crear treballs partint d’ordinadors. Sota un aspecte irònic i lúdic, la seva és una reflexió molt crítica sobre la societat de consum i l’imaginari mediàtic contemporani.

Entre la seves primeres exposicions, destaquen Growth and Form (1951) a l’ICA de Londres, Man, Machine and Motion (1955) a la Hatton Gallery de Newcastle i a l’ICA de Londres, This is Tomorrow (1956) a la Whitechapel Gallery de Londres, i an Exhibit (1957) a la Hatton Gallery i a l’ICA. Sobre Richard Hamilton s’han realitzat diferents retrospectives: a la Tate Gallery de Londres (1970 i 1992), al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York (1973), el MACBA de Barcelona i el Museum Ludwig de Colònia (2003) i Tate Modern de Londres i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2014). Entre altres mostres internacionals, va participar a la Documenta de Kassel (1968 i 1997), la Biennal de São Paulo (1989), la Biennal de Venècia (1993) i la Biennal de Shanghai (2006).

The Independent Group

independentgroup.org [consulta: 14 de gener de 2015]

Institute of Contemporary Arts, ICA

www.ica.art [consulta: 14 de gener de 2015]

L’any 2003, Richard Hamilton (Londres, Gran Bretanya, 1922) va escriure una petita autobiografia: «Va gaudir d’uns llargs estudis acadèmics que van ser interromputs per la guerra, durant la qual es va convertir en dibuixant tècnic. Va fer classes a escoles d’art durant 14 anys mentre es reeducava en la tècnica de la pintura. La devoció pel treball i l’esperit de Marcel Duchamp el van portar a repensar, entre els anys 1957 i 1966, les obres de Duchamp Le Boîte Vert i Le Grand Verre – La Mariée mise a nu par ses célibataires, même. Va aconseguir cert èxit com a artista professional després de la seva exposició a la Tate Gallery de Londres l’any 1970».¹

^IRichard Hamilton: Dieter Roth – Richard Hamilton, Collaborations, Relations – Confrontations. Edition Hansford Mayer i Fundaçao de Serralves, 2003.color=»#999999″>