A la segona meitat dels anys seixanta, i abans que la seva obra no derivés cap a la instal·lació i cap a una reflexió crítica sobre el poder i la memòria col·lectiva, Francesc Torres va realitzar una sèrie d’obres minimalistes plantejades com una indagació en formes i elements bàsics de la natura. Cal situar les seves estructures inflables en aquest context. En un cas, va sotmetre a l’acció de les onades una bombolla plena d’aire que havia pres una lleugera tonalitat verda. En un altre cas, va omplir amb boira una grossa estructura inflable. En una obra i en l’altra, elements com la gravetat, l’aigua del mar o l’aire interactuaven amb les peces segons la lògica de les lleis naturals.