Josep Ponsatí és conegut pels inflables, estructures aèries monumentals i efímeres. Normalment els construïa a partir de formes modulars enllaçades, que es basaven en la fragilitat i la modèstia dels materials i en les estructures repetitives pròpies del minimalisme. La Col·lecció MACBA disposa d’una mostra significativa d’enregistraments visuals dels enlairaments d’aquests inflables. Es tracta de pel·lícules que documenten aquestes obres efímeres en diversos punts geogràfics: Granollers, Eivissa, Ponsatí III Peça, Cap de Creus - Cadaqués – Benidorm i Barcelona 1977. Ponsatí va alçar el seu primer inflable a Granollers el 1971, en el marc de la Primera Mostra d’Art Jove, una de les primeres manifestacions de l’art conceptual en una Catalunya encara franquista. L’obra Granollers s’estructurava en onze mòduls de plàstic, uns de color blanc i d’altres, groc. Cadascun d’ells tenia una planta gairebé quadrada de 4 x 4,30 metres, i formava, el conjunt, una torre modular d’uns trenta metres. En l’alçament de l’inflable hi va haver alguns problemes tècnics causats pel vent: s’havia d’enlairar a la plaça Porxada el dia de la inauguració de la Mostra d’Art Jove, però es va haver de posposar. L’endemà de ser enlairat, el vent va fer saltar un dels quatre ancoratges, com que hi havia el perill que l’inflable toqués els cables d’una línia d’alta tensió propera, Ponsatí va optar per deixar-lo anar. Un segon inflable es va enlairar a la cala Sant Miquel d’Eivissa el mes d’octubre del 1971, durant la trobada de dissenyadors de l’International Council of Societies of Industrial Design (ICSID). L’inflable Eivissa estava format per 12 mòduls blancs de forma lleugerament corbada i de material plàstic. Cada mòdul mesurava 11 x 3,50 metres i la peça sencera feia 41 metres de longitud. Tal com havia observat Alexandre Cirici, en aquesta mena d’obra, l’element material és mínim i el que compta és el ritual, el gest, el moviment i la participació de tots aquells que hi col·laboren. Ponsatí III Peça, Cap de Creus - Cadaqués - Benidorm va ser el tercer gran inflable de Ponsatí, enlairat entre el juny i l’agost del 1972; primer al Cap de Creus i a Cadaqués, i després, a Benidorm. Era una obra més complexa, amb 40 mòduls triangulars vermells de dues mides, els més grans de 9 metres de costat. Iniciat al Cap de Creus i a Cadaqués, va tenir continuïtat a Benidorm, on, un cop enlairat, va assolir 80 metres d’alçada, i, en una segona etapa, es va enlairar a 160. El 1977, Ponsatí va enlairar un nou inflable a Barcelona, al parc de Montjuïc, format per 17 mòduls triangulars blancs. El 1979 Ponsatí va instal·lar l’obra Escultura al pati de la galeria Maeght a Barcelona, i l’any 1982 l’obra Catalunya, endavant!, també a Barcelona. En aquestes dues obres, Ponsatí va abandonar les formes modulars i va crear un sol cos inflable.