Pàgina 35 del diari "La Vanguardia Española", nº 30084 (24 feb. 1963), que conté un reportatge d'Arturo Llopis sobre la història del wagnerisme a Barcelona amb motiu del cent cinquanta aniversari del naixement de Richard Wagner (1813-1883). La primera introducció de la música de Wagner a Barcelona es deu a Josep Anselm Clavé l'any 1862. Però la difusió de l'obra de Wagner a Barcelona va ser inicialment fragmentària; i als primers aficionats a Wagner s'hi va oposar un grup d'aficionats a la música tradicional de producció italiana. Entre els primers wagnerians, Arturo Llopis hi destaca el doctor Josep de Letamendi i l'estudiant de medicina Joaquín Marsillach Lleonart. El 1882 es va estrenar l'òpera "Lohengrin" al Teatre Principal, i a partir de 1883 Wagner es va representar al Gran Teatre del Liceu en diferents òperes ("Lohengrin" el 1883, "Der fliegende Holländer" el 1885, "Tannhäuser" el 1887, i posteriorment "Der Ring des Nibelungen", o "Parsifal" el 1913), alhora que la música de Wagner es consolidava a Barcelona. El 1901 tres estudiants de medicina (Lluís Suñé i Medan, José Ma. Ballvé, Amali Prim i Seguí) van crear l'Associació Wagneriana, amb el periodista Rafael Moragas i amb el musicòleg Joaquim Pena. El fons documental de l'Associació Wagneriana es custodia al Museu de la Música, dirigit per Josep Ricart i Matas. -- Al verso: un anunci publicitari d'un model de rellotge per a dona de la firma Omega SA anomenat Sapphette, i.e. "El nuevo Omega, reloj de precisión, que reluce como una joya". Se'n destaca la resistència i l'estanquitat del vidre de safir, que protegeix el mecanisme del rellotge de les pólvores del maquillatge i dels vapors de colònies i perfums.