Öyvind Fahlström "Column no. 1 (Wonder Bread)", 1973
Exposición
Öyvind Fahlström
Öyvind Fahlström (São Paulo, 1928 – Estocolmo, 1976) ha sido una figura subestimada y generalmente mal situada en la historia del arte. A menudo se le ha definido como precursor excéntrico del arte pop europeo. Sin embargo, si bien es cierto que el artista recurre a una imaginería propia del pop y que presta especial atención a las posibilidades creativas de los nuevos medios de comunicación de masas y la cultura underground, su obra se diferencia por presentar un elevado grado de complejidad conceptual y por estar articulada a partir de sus más profundas convicciones morales y políticas.
Se reunieron para esta exposición más de setenta piezas procedentes de colecciones públicas y privadas, así como un amplio repertorio de material documental de los archivos del artista, que en ese momento acababan de ser depositados en el MACBA.
Fahlström se dirige a un espectador-lector capaz de seguir y descifrar superposiciones de signos y figuras. Apuesta también por un público cómplice, dispuesto a participar en sus singulares juegos de exorcismo y tentativas de libertad. Desde Opera (1953) hasta sus grandes pinturas testamentarias de la serie Night Music, pasando por las instalaciones monumentales –The Little General (Pinball Machine) (1967-1968) o Meatball Curtain (for R. Crumb) (1969)–, sus obras abogan por una ampliación de los límites del arte, inspirada en el modelo operístico, que pasa por la performance, la música, el cine y el activismo político.
A pesar de su relación aparente con el pop art, en cuanto al uso de imágenes de la cultura de masas (comics, revistas, documentales, diarios, etc. ) la obra de Fahlström presenta un alto grado de complejidad conceptual, construida siempre a partir de sus convicciones morales y políticas. Esta exposición puso de relieve la singularidad de la trayectoria de Fahlström (Sao Paolo, 1928-Estocolmo, 1976), la imposibilidad de reducirla a un grupo artístico o movimiento particular, la diversidad de técnicas y recursos que utiliza y su compromiso social. El interés del artista por el espectador lo llevó a integrar al observador en la realización de su obra. En sus «pinturas variables» Fahlström creó elementos independientes, normalmente fijados al fondo con imanes de manera que se pueden reorganizar para formar diferentes composiciones. Así la obra de arte no está nunca «acabada»; las variaciones podrían continuar hasta el infinito. Pero Fahlström prefirió que las nuevas disposiciones de cada variable especificada fuesen recreadas al exponer su obra al público. La exposición del MACBA prestaba una especial atención a esta exigencia.
Comisarios: Jean-François Chevrier i Manuel J. Borja-Villel, con la colaboración de Sharon Avery Fahlström
Itinerancias
18 OCT. 2000 – 08 ENE. 2001 Salas del museo
29 SEP. – 24 NOV. 2002 Baltic-Centre for Contemporary Art
15 FEB. – 26 MAYO 2002 Institute d’Art Contemporain Villeurbanne
15 JUN. – 22 OCT. 2001 Massachussets Museum of Contemporary Art
17 MAR. – 15 MAYO 2001 Centro Studi sull’arte Foundazione Ragghitiani-Complesso Monumentale di An Micheletto
ver más
mostrar menos
artista
Fill de pare noruec i mare sueca, Öyvind Fahlström va néixer i créixer al Brasil. Als 10 anys el van enviar a Suècia a passar l’estiu a casa del seu avi matern i la seva tia. Un mes després de la seva arribada, Alemanya va envair Polònia, fet que va marcar l’inici de la Segona Guerra Mundial. Quan els seus pares van poder tornar a Estocolm, nou anys després, ell ja era un adult. El 1949 es va veure obligat a triar entre fer el servei militar a Suècia o al Brasil: Fahlström va adoptar la ciutadania sueca i va renunciar al passaport brasiler. Després de cursar estudis clàssics i història de l’art a la Universitat d’Estocolm, va viatjar a Itàlia i a París on va establir contacte amb cercles de poetes i pintors. La poesia i la composició musical van marcar el seu accés al món de l’art visual, que sempre va entendre com un mateix camp creatiu. El 1952, va presentar la primera instal·lació, Opera, un dibuix sobre paper amb retolador i tinta xinesa, i el 1954 va publicar el manifest Hipy Papy Bthuthdth Thuthda Bthuthdy: Manifesto for Concrete Poetry, un text experimental que volia emancipar la literatura de la seva tradició. El 1961 es va traslladar a Nova York, tot i que solia passar els estius a Suècia, França i Itàlia.
L’obra de Fahlström mostra una complexitat que la distancia del pop art. Si bé l’ús d’imatges de la cultura de masses i de codis del còmic l’alinea amb aquest moviment, l’interès per les regles de joc com a principi organitzatiu l’allunya del pop i el converteix en un artista sui generis. El concretisme, moviment que experimenta amb paraules a les quals allibera del significat ordinari, articula tota la seva obra. L’abisme entre la realitat colonial i la societat del benestar europea, que va conèixer de primera mà, el van fer més sensible a les diferències entre tots dos mons i als abusos dels rics cap als pobres. Per aquest motiu, les seves obres incorporen referències diverses a la política i a la cultura del seu temps. Autor d’una obra múltiple que inclou poesia, composicions sonores concretes, collages, dibuixos, instal·lacions, films, performances, pintures i textos crítics i literaris, Fahlström uneix política i sexualitat, humor i crítica, escriptura i imatge. Les seves «variables», els dibuixos laberíntics, l’ús de paraules i les múltiples referències al capitalisme són part destacada del seu llenguatge creatiu.
Les obres de Fahlström s’han pogut veure en grans centres d’art, com el Moderna Museet d’Estocolm (1979), el Centre Georges Pompidou de París (1980), el S. R. Guggenheim Museum de Nova York (1982), el Walker Art Center de Minneapolis a Minnesota (1983), l’IVAM de València (1992) i el MACBA de Barcelona (2000-2001). Des de 1999, The Öyvind Fahlström Foundation and Archives té la seu al MACBA.
Leer más
Öyvind Fahlström
1 artistas