Helena Almeida (Lisboa, 1934) va estudiar pintura a l’Escola de Belles Arts de Lisboa, on actualment viu i treballa. La seva obra es va donar a conèixer tard, al final dels anys setanta, a causa del tancament polític i cultural del país durant la dictadura de Salazar, i de la indiferència envers l’art contemporani d’un país "abstret en el seu passat colonial". Es tracta d’una artista conceptual que combina fotografia, pintura i dibuix en una pràctica artística que gira entorn de l’autorepresentació. L’artista explora el seu cos i aborda la fragmentació mitjançant l’anàlisi de les diferents parts, ulls, braços, boca...
Visita la Muestra Permanente
La sangre de la sensibilidad es azul / Me consagro para / Encontrar su expresión más perfecta.
Derek Jarman